Visca el senyor president!
La final de la Supercopa de Mauritània es disputava dissabte a partit únic. El marcador reflectia un empat a un en el minut 63. Era un bunyol el Tevragh Zeina-SCS Ksar? Això, lectores i lectors, mai no ho sabrem. El que sí que sabem és que, sense explicació, la final va ser interrompuda i els equips van passar al llançament de penals, aquesta barraca de fira que tant disgusta el bon aficionat.
Les primeres notícies arribades des de la molt dinàmica i costanera ciutat de Nuadibú, escenari de la final, explicaven que el president de Mauritània, l’exgeneral Muhammad Uld Abdelaziz, tenia moltes coses per fer dissabte a la nit i s’avorria amb la final de manera que va ordenar –o potser, va aconsellar– escurçar el partit.
Poble del desert, els mauritans són culs d’en Jaumet, parlant clar. Els encanta prendre el te i xerrar estirats. I Mauritània celebrava el 55è aniversari de la independència, dia gran que requeria aquí i allà la presència del president. Que dic president: el pare dels mauritans. També el nostre home –sobretot el de França–, sempre en primera línia de foc en la lluita contra el gihadisme.
L’insòlit desenllaç de la Supercopa ha estat especialment airejat per la premsa britànica, on campa la ironia i una afició que ve de segles per burlar-se de la qual cosa succeeix més enllà del Canal. Els britànics igual treuen punta de la Supercopa de Mauritània com envien tropes, tres comerciants i quatre funcionaris per muntar una colònia i cantar God save the Queen (o el King). Tanta brometa ha disgustat palau i la Federació Mauritana de Futbol s’ha vist obligada a matisar les primeres informacions. El president no badallava ni s’avorria a la llotja, com es va dir, sinó que tenia els seus compromisos dia tan assenyalat i va optar per agilitar la final pensant en el bé del poble. Més delicte va tenir la pròrroga en la qual Anglaterra va guindar el Mundial del 1966 a Alemanya al Wembley mateix!
El president de la federació ha sortit al pas de la campanya occidental: la decisió va ser concertada pels respectius presidents i entrenadors dels equips finalistes. O s’escurçava o el pare de la pàtria no hauria lliurat el trofeu, amb la natural desil·lusió d’uns i d’altres. “Jugadors i responsables dels dos clubs tenien gran interès a ser guardonats pel president del país en persona”, ha indicat Ahmed uld Yahya, el Villar maurità.
Tenint en compte que quan els gihadistes van prendre Tombuctú, perla de Mauritània, van prohibir el futbol, no s’ha de donar més importància a la notícia, per gaire reveladora que sembli del tarannà presidencial.
Mauritània nega, com tot indica, que el seu president ordenés escurçar la Supercopa perquè s’avorria