El Wikileaks del futbol
Als Estats Units els salaris de les estrelles esportives solen ser públics. Per exemple, és notori que aquesta temporada el jugador de l’NBA que cobrarà més diners serà Kobe Bryant, malgrat que el seu rendiment ja no estigui d’acord amb la seva fama. Però això és una altra història. El que compta aquí és que hi ha transparència a l’hora de saber qui són els més remunerats. En l’esport més global, el futbol, això no passa. Al contrari.
Els equips gairebé mai no fan públics els sous dels futbolistes o dels entrenadors. I molts dels clubs tampoc no informen del cost d’un traspàs o, cosa pitjor, el venedor diu una quantitat i el comprador es despenja desmentint-la i decantant-se per una altra. Una nebulosa que converteix el futbol en un negoci més aviat opac, amb moltes clàusules de confidencialitat i una plèiade d’actors que es guanyen la vida movent-se com un peix a l’aigua en la foscor. Una rebotiga ben bruta, com s’encarrega de recalcar en els últims temps el web Football Leaks, que manté una croada contra els fons d’inversió, un cavall de batalla que pot arribar a amagar molts pecats.
No se sap qui hi ha al darrere de Football Leaks. Es va movent d’adreça en adreça per la xarxa. Funciona des de Rússia (ahir es podia trobar a footballleaks.blog.ru) i està escrita en portuguès perquè originalment va néixer amb la intenció de desemmascarar els afers tèrbols d’un país que, futbolísticament parlant, ha generat un dels representants més poderosos, Jorge Mendes, i molt sovint ha funcionat a través dels fons d’inversió. El Wikileaks del futbol amenaça de sacsejar-ne els fonaments a poc a poc, mentre va filtrant informació. Asseguren que actualment tenen documents que ocupen més de 300 gigues i que el que han fet públic fins ara (contractes, documents d’Excel, correus electrònics) és només la punta de l’iceberg. Un avanç que ja s’ha emportat les primeres víctimes. Així, la setmana passada el president del Twente holandès, Aldo van der Laan, va presentar la dimissió després de descobrir-se que havia firmat un acord amb el fons Doyen Sports. Aquesta empresa va accedir a invertir un total de 5 milions d’euros a canvi d’un percentatge dels futurs traspassos de set jugadors, però la documentació filtrada per Football Leaks posava de manifest que el fons es reservava el tenir dret a opinar sobre els traspassos, cosa que està prohibida per les normes de la Federació holandesa.
Els fons d’inversió han estat un mannà aquestes darreres temporades, sobretot
LES PRIMERES ‘VÍCTIMES’ El president del Twente va dimitir la setmana passada arran de la publicació d’uns documents PUNTS DE VISTA DIFERENTS La FIFA i la UEFA estan en contra dels fons d’inversió, però l’LFP no està d’acord a prohibir-los
per a equips de perfil baix, mitjà o mitjà-alt que necessitaven liquiditat immediata per remodelar la plantilla. En la majoria de papers que s’han fet públics fins ara apareix Doyen Sports.
El portuguès Nélio Freire figura com a representant de la companyia, amb seu a Malta. Darrere la firma hi hauria, suposadament, dos homes de nacionalitat kazakh: Ali Malik i Refik Arif. Aquests documents, per exemple, indiquen que Doyen Sports va concedir un préstec personal al llavors president del Sevilla, José María del Nido, per valor de 500.000 euros... el mateix dia que acordava un crèdit amb el club per 1,4 milions per ajudar-lo a comprar Baba Diawara, futbolista que representava Doyen mateix. L’Atlètic de Madrid també apareix com a destinatari de préstecs d’aquesta empresa (3,9 milions d’euros el 2011), que va participar activament en el traspàs de Brahimi del Granada al Porto, oficialment per 5 milions. A la pràctica Doyen hauria abonat aquests diners a l’equip portuguès més 3 milions més a una firma luxemburguesa que compartia els drets del jugador juntament amb l’equip nassarita.
La FIFA i la UEFA, que miren de trampejar una corrupció que s’ha carregat els seus presidents (Blatter i Platini), són enemics d’aquests fons, i la primera va prohibir-ne el funcionament des de l’1 de maig passat, tot i que respectant els contractes vigents. En canvi, la Lliga de Futbol Professional no està d’acord amb aquesta prohibició. Creu que perjudicarà els equips més febles i crearà més desequilibris en la competició, una anàlisi que coincideix amb la de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L’LFP calcula que entre 40 i 50 jugadors de la Lliga estan vinculats als fons. Que no se n’assabenti Football Leaks.