Capitalistes conscients

El capitalisme pot ser el menys dolent dels sistemes provats, o el culpable de tots els mals que ens sotgen... Més enllà de debats entre liberals i socialdemòcrates, i de l’erosió que ha deixat la crisi financera, és el sistema en què vivim, i cadascú s’hi espavila, en ell, o contra ell, com pot. Alguns, fent de “capitalistes”. Encara que molts empresaris no se senten gens còmodes amb aquest imaginari col·lectiu que els pinta amb panxa, copa i cigar, pensant només en un benefici que deixa terra i persones cremades al seu pas...

Un grup de 25 empresaris es reunirà la setmana vinent a Barcelona per estrenar la Fundació Capitalisme Conscient, que han creat per promoure la seva filosofia entre els responsables d’empreses. Creuen que “un món millor no es pot construir sense les companyies privades”, però amb exemples i pràctica defensaran que “la presa de decisions es basa en el potencial benefici per a tots els grups d’interès d’una empresa, no només en la maximització dels resultats financers per als accionistes”. El de Barcelona és un chapter de Conscious Capitalism, iniciativa americana amb set seus més al món: Barcelona és la segona europea, després del Regne Unit. La primera junta la componen Sebastian Ross (Telemedicine Clinic), Lluís Guerra (Auditia), Pau Valdés (Inbound Cycle), David Tomàs (Cyberclick), Jaume Gurt (Infojobs), Sonia Fernández Vidal (Gauss & Neumann) i José Suárez (Axialent).

La teoria d’un comportament ètic de les empreses amb tots els seus grups d’interès, els stakeholders, a la recerca de l’excel·lència, és dels anys vuitanta. Des d’aleshores li han posat molts noms. Ara, consciència. Però a la vista està que encara fa falta insistir-hi.