MOLT PRINCIPAL

L’Ajuntament negocia comprar el teatre Principal. Al mateix temps ja s’ha començat a especular sobre l’eventual ús que s’hi donarà, un cop s’hagi convertit en teatre municipal. Considero que ara mateix això és irrellevant. El que compta és tancar d’una vegada l’adquisició i passar a ser-ne propietaris, perquè fa uns anys, quan tot semblava que ja estava a punt de firma, l’operació es va frustrar. I llavors es va lliurar a unes mans que no han portat res més que problemes. Es tracta d’un conjunt enorme físicament, però que a més està enriquit per una rellevància històrica de primera categoria. Segons la informació que fins ara m’ha arribat a les mans, no és aventurat considerar que es tracta del teatre més antic del món occidental. Per si fos poc, el lloc està situat té una incidència enorme en el seu entorn, pel fet de ser la Rambla i a sobre un punt molt sensible d’aquest carrer. Cap als anys vuitanta va estar a punt de caure a mans alemanyes i convertir-se en un immens centre de comerç sexual; la repercussió hauria estat catastròfica en un moment en què Enric Pantaleoni, president de l’Associació d’Amics i Veïns de la Rambla, lluitava amb tenacitat i coratge per sostreure-la d’una degeneració alarmant i perillosa. Així doncs, compreu.