Rita Barberá nega tota corrupció: “No dimiteixo”
L’exalcaldessa critica els populars que volen la seva renúncia i agraeix “el suport” de Rajoy
La senadora valenciana trenca el silenci sobre el presumpte blanqueig de diner i assegura que no es planteja dimitir.
Rita Barberá és una roca. I, a més a més, resistent. Tant que ahir va deixar clar que, malgrat la pressió mediàtica, dels partits de l’oposició i fins i tot de sectors del PP, i de l’amenaça judicial, no dimitirà. “No dimiteixo, ni m’ho plantejo”, va dir ahir als periodistes, amb vehemència. La mateixa que va fer servir per subratllar que no ha participat en cap “blanqueig de diners”, que no ha tingut mai “una caixa B” i que sota el seu mandat “no s’ha manipulat mai cap contracte ni cap adjudicació”. “Són acusacions infundades, malicioses i profundament falses”, va afegir.
L’exalcaldessa havia preparat la roda de premsa a consciència. Va oferir els arguments per comparèixer i defensar la seva total innocència, va criticar amb duresa la “pallissa” i “condemna mediàtica que pateixo”, va carregar contundentment contra l’“esquerra radical i antisistema”, va donar les gràcies a Mariano Rajoy pel suport i, finalment, va qüestionar els membres del seu partit que li han demanat que es retiri. “S’han precipitat”, va dir. En aquest sentit va acusar de “deslleial”, però sense citar-la, la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig.
Va comparèixer sola, i amb un missatge clar de conclusió: “Malgrat les ànsies irrefrenables de l’esquerra, els diré, claret i fort, que no dimiteixo, és que ni m’ho plantejo”. Però abans va oferir els arguments. Va aclarir que no havia volgut parlar fins ahir per “prudència”. I que hi ha hagut dos fets que l’han esperonat: la separació de la peça del presumpte blanqueig de diners al PP de València del cas Imelsa i que les declaracions dels imputats al jutjat pel cas Taula ja s’han acabat.
En tot moment es va remetre al fet que la investigació per presumpte blanqueig “està sota secret de sumari”. Però va anunciar: “No he contribuït a cap blanqueig, no he ordenat cap blanqueig, no he conegut ni he sabut res del grup municipal ni del partit ni enlloc, ni coneixement de caixes B, no he tingut mai una caixa B, ho dic sense rubor”. “Jo feia donatius de 60,10 euros, i en vaig fer un d’extraordinari de 1.000 euros que no se’m va tornar mai”, va explicar.
Aleshores va dirigir les crítiques a “les condemnes mediàtiques”. “M’han provocat un mal anímic inenarrable ”, va dir. Però abans va manifestar: “Sóc una persona honrada amb una alta consideració del valor de l’humanisme. No sóc una persona corrupta ni des del punt de vista econòmic ni moral”. “Es condemnen persones mediàticament i no passa res, ja no hi ha presumpció d’innocència”. “Encara bo que els meus pares no són vius per veure tot això”, va afegir. Quan va dir aquestes paraules, va semblar que la veu era més fràgil.
Rita Barberá també va aprofitar l’ocasió per engegar el ventilador. “Per què se’m tracta amb més crueltat que en els casos de corrupció milmilionaris de Catalunya?”, “per què només es parla del meu quan el tema dels ERO sembla paralitzat?”, “per què no es pregunta al senyor Sánchez si exigeix més dimissions pels problemes de corrupció en aquest partit?”. I va atacar el partit d’Al-
La senadora critica els membres del seu partit que li han demanat que es retiri: “S’han precipitat” Rita Barberà va agrair a Mariano Rajoy, Francisco Camps i María Dolores de Cospedal “el suport”
bert Rivera: “De Ciutadans, sí, els vull dir una cosa: que aquest halo de pestilència són els rumors de finançament de Ciutadans... No tenen estructura de militància per obtenir les quotes, no tenen aportacions de l’Estat, però han fet tres campanyes amb més mitjans que nosaltres”.
Va deixar clar que, malgrat les pressions d’alguns companys, “si dimitís assumiria una culpabilitat que no tinc”. Va agrair a Mariano Rajoy, Francisco Camps i María Dolores de Cospedal “el seu suport”. No va citar ningú del PP valencià. Però sí que va valorar un fet àmpliament divulgat. Fa pocs dies va enviar un SMS a la presidenta del PP valencià en què li deia: “Recordeu per què sou aquí, perquè jo vaig donar la cara per vosaltres. Alerta amb el que dieu”. Ahir Rita Barberá va precisar que només va voler expressar el seu dolor per la deslleialtat dels seus companys, “no amenaçar de descobrir el pastís”.
Va tenir temps de recomanar a Íñigo Errejón que llegeixi Antonio Gramsci: “La seva manera d’actuar és la manipulació, la maniobra, l’engany i l’insult. I va reiterar que, si el Suprem demana el suplicatori al Senat, “compliré amb els estatuts del partit”. És a dir, no dimitirà, ja que el PP només ho preveu si hi ha procés. Barberá resisteix, és una roca.