La Xina crea per primer cop esperma de laboratori
Científics del gegant asiàtic creen per primera vegada cèl·lules d’esperma en laboratori
En una investigació que pot obrir la via a tractar la infertilitat masculina, i que és un exemple més de l’emergència de la Xina com a gran potència científica, biòlegs del gegant asiàtic han aconseguit crear per primera vegada cèl·lules espermàtiques al laboratori.
Treballant amb cèl·lules de ratolí, els investigadors han demostrat que l’esperma creada in vitro és funcional. L’han utilitzada per fertilitzar òvuls i, després d’implantar els embrions resultants en femelles, han nascut ratolins sans i fèrtils. “Aquestes troballes proporcionen una plataforma per investigar (...) la generació d’espermàtides humanes in vitro”, conclouen els autors del treball a la revista Cell Stem Cell, on ahir van presentar els resultats.
“És un avenç molt rellevant, una fita”, destaca Anna Veiga, especialista en biologia de la re- producció del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i de l’hospital Quirón Dexeus. “Es tracta d’un procés molt complex”.
La gran dificultat rau en el fet que els espermatozoides i els òvuls humans només tenen 23 cromosomes, mentre que les cèl·lules a partir dels quals s’obtenen en tenen 46. D’aquesta manera, quan un espermatozoide s’uneix a un òvul, s’obté un embrió que té, un altre cop, 46 cromosomes a les cèl·lules.
En el cas dels ratolins en els quals s’ha basat la investigació, el procés és el mateix, encara que els seus òvuls i espermatozoides tenen 20 cromosomes i la resta de les cèl·lules, 40.
El cos humà –i el dels ratolins– redueix els cromosomes a la meitat per mitjà d’un complex procés anomenat meiosi. El que ha aconseguit l’equip liderat per Qi Zhou (de l’Acadèmia de Ciències Xinesa a Pequín) i per Jiahao Sha (de la Universitat Mèdica de Nanquín) és replicar totes les etapes de la meiosi in vitro.
La investigació aporta una prova més de la creixent potència científica de la Xina. El país ja és reconegut pels investigadors occidentals com un competidor seriós en camps que inclouen des de la supercomputació (el superordinador més potent del món és a Guangzhou) fins a la biomedici- na (l’Institut de Genòmica de Pequín és un de líders mundials en el seu camp) o l’astronàutica (la Xina té un ambiciós programa espacial que preveu enviar astronautes a la Lluna en la pròxima dècada).
En aquest cas, els experiments s’han realitzat a partir de cèl·lules mare embrionàries de ratolí. Els
DE RATOLINS I HOMES La investigació, feta en rosegadors, obre una via per tractar la infertilitat masculina
LA VALORACIÓ D’ANNA VEIGA “És un avenç molt important, una fita”, destaca la biòloga de la reproducció
investigadors les han situat en un medi de cultiu adequat per convertir-les en cèl·lules germinals primordials (les cèl·lules germinals són aquelles que donen lloc a òvuls i espermatozoides).
Posteriorment, han situat aquestes cèl·lules primordials en contacte amb cèl·lules testiculars i les han exposat a hormones se- xuals com la testosterona per simular l’entorn natural en què es formen els espermatozoides. Segons els resultats presentats a
Cell Stem Cell, han aconseguit induir el procés complet de meiosi i obtenir cèl·lules espermàtiques funcionals.
Les cèl·lules obtingudes no són espermatozoides en l’estat final de desenvolupament, quan ja han adquirit la cua que els permet desplaçar-se per si mateixos, sinó espermàtides, que són l’estat immediatament anterior de desenvolupament.
De cara a obtenir una fertilització in vitro, tot i això, són equivalents. Les espermàtides han completat ja el procés de meiosi, tenen la meitat de cromosomes que altres cèl·lules de l’organisme i són suficients per fecundar un òvul i originar un embrió.
De fet, els autors de la investigació han injectat espermàtides a l’interior d’òvuls amb la tècnica ICSI, que ja s’utilitza de manera rutinària en tractaments de reproducció assistida, i han obtingut embrions viables. Aquests embrions, una vegada implantats a l’úter de femelles fèrtils, han donat lloc al naixement de ratolins sans.
Segons dades aportades pels investigadors, la infertilitat afecta al voltant del 15% de les parelles que desitgen tenir fills i aproximadament un terç dels casos són d’origen masculí. Una de les
causes principals d’infertilitat masculina, afegeixen, és la incapacitat de les cèl·lules precursores per completar la meiosi.
“Si la nostra plataforma demostra ser segura i eficaç en persones, podria generar espermatozoides completament funcionals per a inseminació artificial o per a fertilització in vitro”, declara Jiahao Sha en un comunicat. “Esperem que la nostra estratègia pugui millorar les taxes d’èxit dels tractaments d’infertilitat masculina”.
La tècnica, a priori, permet crear cèl·lules espermàtiques a partir de cèl·lules femenines. Per això, caldria obtenir una cèl·lula d’una donant, fer-la tornar a un estat embrionari (és a dir, convertir-la en una cèl·lula anomenada iPS, cosa que ja se sap fer) i guiar el seu desenvolupament fins a convertir-la en cèl·lula d’esperma. La tècnica, per tant, pot obrir la via a la possibilitat que parelles lesbianes tinguin fills amb herència genètica de les dues dones.
Però “encara falta molt perquè aquesta investigació es pugui aplicar a persones”, adverteix Anna Veiga. “Ara per ara s’ha aconseguit en ratolins, la qual cosa és un èxit, però hi ha obstacles tècnics i ètics que impedeixen que es pugui oferir com a tractament de reproducció assistida”.