Quan una bossa és una samarreta

EN Murtaza és un nen afganès de cinc anys que viu amb la seva família en una petita població anomenada Gazni, als afores de Kabul. El nano veu els partits de futbol amb els seus germans gràcies a un televisor que connecten a una bateria de cotxe. En Murtaza és de Messi, mentre que la resta de la família són de Cristiano. El seu germà Homaiun, de 15 anys, li va confeccionar amb una bossa d’escombraries blanca la samarreta de l’Argentina, després de pintar-li unes llistes blaves. A més, li va posar el número 10 i el nom del seu ídol en retolador. La imatge del nen amb la samarra improvisada, unes botes de goma del seu pare i una pilota de voleibol als peus, va fer la volta al món després que algú la va penjar a les xarxes socials. El fenomen es va fer global i la BBC va poder trobar el nen. El FC Barcelona es va mobilitzar i li va fer arribar un equipament blaugrana a través de la federació afganesa. La CNN el va gravar amb la samarreta, però amb la bossa de plàstic a sobre. Ara, Messi mateix li ha enviat a través de l’Unicef una samarreta original de la seva selecció amb una afectuosa dedicatòria i li ha comunicat que espera coneixe’l ben aviat. El futbol és possiblement la millor joguina de la nostra vida, perquè ens acompanya al llarg de tota l’existència. No hi ha cap esport com aquest perquè ens sentim l’infant que vam ser un dia. Recordem alineacions del nostre equip favorit, tenim gravada la primera vegada que vam anar a l’estadi i guardem un vell àlbum de cromos de jugadors com el més gran dels tresors. L’emoció del primer partit que presenciem ens acompanya sempre i el que vam sentir aquell dia és semblant al que vam experimentar en el darrer matx. Un veterà periodista britànic (James Lawton) deia que el propòsit del futbol és il·luminar el món. Quan un s’assabenta de la història d’en Murtaza, pensa que ha de ser cert, ja que és capaç d’il·luminar un moment de felicitat d’un nen en un país en guerra.