Saoirse Ronan
ACTRIU
La jove Saoirse Ronan (21) optarà diumenge vinent per segona vegada a un Oscar, aquesta vegada per Brooklin, film sobre una jove emigrant irlandesa a Nova York, que adapta la novel·la de Colm Tóibín i s’estrena avui a Espanya.
No hi ha gaires actrius que amb 21 anys ja hagin estat nominades dues vegades a l’Oscar, però la filla de l’actor Paul Ronan ha sorprès les audiències d’ençà que amb 13 va conquerir la primera amb Expiació, de Joe Wright. Després de protagonitzar pel·lícules com ara The Lovely
Bones de Peter Jackson, Hannah, també de Wright, i passar per la multipremiada El gran hotel Bu
dapest de Wes Anderson, Ronan dóna mostres d’amplitud de registres a Brooklyn, adaptació de la novel·la de Colm Tóibín. A la pel·lícula, que avui s’estrena i que diumenge tornarà a competir per l’estatueta daurada, interpreta una immigrant irlandesa a Nova York que ha de decidir entre dos amors.
Buscava un paper com aquest per mostrar que ja és adulta? No específicament, tot i que és un pas que qualsevol que hagi començat molt jove ha de fer en algun moment. En realitat volia interpretar una dona jove que es trobés en el mateix punt que em trobo jo en el pla personal. A més, volia que fos un personatge irlandès que capturés qui som com a país. Quan em va arribar Brooklyn em vaig trobar, a més, amb un personatge molt profund. Complia tots els requisits...
Vostè també està dividida entre Irlanda i els Estats Units? Sí, és cert. Em sento tan irlandesa com nord-americana, i estic contenta d’haver nascut a la millor ciutat del món, Nova York, i alhora de poder gaudir d’identitats diferents. Els Estats Units els dar- rers anys s’han convertit en una part important de qui sóc, la majoria dels meus amics són aquí. L’any que ve me n’aniré a viure a Nova York, però no deixaré mai d’estar orgullosa de ser irlandesa. Els irlandesos som una nació d’emigrants, però que sempre tornem, ja sigui físicament o emocionalment. Irlanda sempre serà casa meva.
Encara que sigui de Nova York... Exacte. Del Bronx. Jennifer Lopez és de la mateixa illa de cases que jo. Quan tenia tres anys els meus pares, que són de Dublín, se’n van tornar a Irlanda, a un camp de Carlow, i és on vaig créixer fins als 19, quan me’n vaig anar a viure a Londres.
El seu personatge ha de triar entre dos bons pretendents... Exacte. Una cosa que em va dir John Crowley, el director, als assajos, és que la història d’aquesta noia passa per escollir. Ella se’n va a Nova York perquè algú l’hi envia, en una vida que ha estat organitzada per a ella abans de marxar. Però quan arriba a Bro- oklyn fa que aquesta vida es converteixi en la seva: estudia, treballa i s’enamora. Per ella, doncs, tornar a casa i contraposar-se a aquesta altra opció adorable que se li ofereix és bastant dur. Sobretot perquè carrega un cert sentiment de culpa per haver deixat casa seva. Brooklyn, com a pel·lícula, va en contra de les regles de Hollywood perquè no hi ha una decisió correcta i una altra d’equivocada.
Quina li sembla més interessant a nivell personal? Fa de mal dir. En Domhnall és alt i té aquells cabells vermells tan especials. I el seu Jim és el més adult dels dos. És ben plantat i té una granja, però a més és sincer, sensible i intel·ligent. En canvi la cosa més atractiva que té en Tony és la seva manera d’estimar. L’adora, i això és una cosa veritablement irresistible. Insisteixo que el que té d’interessant la història de Brooklyn, des del meu punt de vista, és que les vides que representa cada opció són atractives. Ella se sent molt bé amb totes dues. El problema és que en determinat moment no li queda cap més remei que optar per una...
Per vostè què defineix on és casa seva? Casa meva és allà on sigui la meva mare. Sempre venia amb mi fins que vaig fer 18 anys, i per això no la vaig trobar a faltar quan, de petita o d’adolescent, vaig haver d’anar a filmar a llocs remots. Per això el més difícil de viatjar ara és no tenir la meva mare a prop. I, per descomptat, sempre necessito tenir un bon te irlandès a mà...
ATRACTIU “Buscava un paper que reflectís qui som els irlandesos com a país”
VIATGE PERSONAL
“El meu personatge emigra a una vida que li ha organitzat algú altre, però se la fa seva”