Álvaro Siza
ARQUITECTE
L’arquitecte portuguès Álvaro Siza (82) és l’autor del nou teatre auditori de Llinars del Vallès, una obra de notable presència, però també molt sòbria, que millora el patrimoni arquitectònic de la localitat vallesana.
Hi ha edificis que enganyen. El nou teatre auditori de Llinars del Vallès n’és un. De fora estant, a primera vista, sembla només una pila de maons enclosa en si mateixa. Per dins, en canvi, revela una sèrie d’espais càlids, acollidors i molt adequats per als usos relacionats amb les arts escèniques; espais que es relacionen molt bé amb l’exterior. A més, el pas de l’escala monumental exterior a la do- mèstica del foyer es fa com si res.
La pila de maons respon a la vocació afirmativa d’un edifici que és públic i que d’ara endavant acollirà la tradició escènica i musical de Llinars. Però, òbviament, un autor com Siza no es podia pas quedar en aquesta primera fase. Per atenuar el volum important que sol cor- respondre a tot edifici amb caixa escènica, el portuguès ha disposat una sèrie d’incisions al seu edifici, que el fragmenten i alleugereixen. La primera es descobreix a la façana principal, que fora d’això és pràcticament cega. Però les grans són les que presenta als patis de descàrrega situats darrere del foyer. Aquests entrants, així com les diverses altures de la línia de cornisa, amb la llum solar generen jocs d’ombres que donen caràcter i dina-
Teatre Auditori de Llinars
Arquitectes: Alvaro Siza i
Aresta a+u
Ubicació: Llinars del Vallès. Ronda Sant Antoni
misme a l’obra. A més de l’auditori de 300 places, aquesta peça reuneix agradables sales d’assaig o polivalents, amb excel·lents vistes als trossos de bosc circumdants, poblats de pins, alzines i roures. L’obra està ben encaixada en un paratge semiurbanitzat, no gaire lluny del Montseny, amb massa boscosa i un torrent.
En aquest treball Siza evita excessos ornamentals. Confia l’expressió a la precisa combinació d’uns quants materials: el maó que recobreix la caixa de formigó, el granit que utilitza en sòcols i rampes, la fusta que pavimenta alguns terres i el marbre de color crema que revesteix part dels interiors. Tot plegat es combina amb discreció i elegància. No és pas menys ressenyable el detall amb què dibuixa i materialitza les entregues de materials.
Guanyador del premi Pritzker ja fa 24 anys, Siza és un dels grans clàssics vius de l’arquitectura, amb obres cèlebres, de Porto a Porto Alegre. A Catalunya havia deixat diversos treballs, algun de discutit, com el del Servei Meteorològic a la Vila Olímpica. L’Auditori de Llinars, en la seva modèstia, és una obra apreciable en què Siza exhibeix els seus dots de vell mestre i demostra que la petita escala no està renyida amb l’ambició compositiva.