Oligopoli competitiu
La CNMC considera insuficients les xarxes de banda ampla a la resta del país
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència aprova la definitiva regulació majorista de banda ampla, que obliga Telefónica a compartir l’ús de la xarxa de fibra amb els seus competidors excepte en 66 grans ciutats.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va aprovar ahir la regulació majorista de banda ampla definitiva, que obliga Telefónica a compartir l’ús de la seva xarxa de fibra amb els seus competidors en tot l’Estat excepte en 66 grans ciutats, en les quals viu el 35% de la població, les úniques en les quals segons el seu parer hi ha suficient competència d’oferta de connectivitat de més de 30 MB.
El regulador, que ha aconseguit el vistiplau de la seva proposta per part de la Comissió Europea, va assenyalar que aquesta situació tindrà una vigència inicial de tres anys, després dels quals es revisarà “si les pressions competitives se sostenen en el temps i en quina mesura restringeixen la capacitat competitiva dels operadors”.
La nova regulació de la CNMC diferencia la situació de les velles xarxes de coure, que Telefónica va desplegar quan era monopoli estatal, de les noves xarxes de fibra òptica que ha desplegat en els últims anys, quan ja era una empresa privada, i que fins ara no estaven regulades. Aquestes també les haurà d’obrir, però només a les zones on no hi hagi almenys tres operadors amb xarxes de fibra o de cable coaxial que ofereixin més de 30 MB de velocitat, amb una cobertura mínima del 20% algun d’ells, i en les quals la quota de mercat de Telefónica no supera el 50%.
Als primers esborranys de la regulació, la CNMC va considerar que aquesta situació només es donava en 34 ciutats, considerant les dades de desplegament de fibra del 2014, però en la regulació definitiva ha elevat el nombre de ciutats liberalitzades a 66, en tenir en compte el desplegament de xarxa que s’ha realitzat fins al juny, últimes dades que considera contrastades. En aquests municipis, a més, la companyia haurà de continuar donant accés als seus competidors a la seva vella xarxa de coure, així com a les infraestructures d’ús civil (les canalitzacions) i a l’úl- tim tram de la xarxa de fibra òptica que transcorre pels edificis.
A la resta dels municipis de l’Estat, en què viuen el 65% de la població, la companyia presidida per César Alierta haurà d’oferir als seus competidors un accés virtual a la seva xarxa de fibra òptica a uns preus “orientats a costos” que permetin als operadors replicar les ofertes del seu rival. Aquests preus, a més, hauran de ser autoritzats per la mateixa CNMC, i Telefónica haurà de posar-los a disposició dels operadors en un termini de dos mesos.
Les ciutats en les quals segons la CNMC hi ha una competència real al mercat de banda ampla són bàsicament les situades al voltant de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Alacant, Cadis, Castelló, Oviedo i Màlaga, a més de 17 capitals de província. A Catalunya, les ciutats liberalitzades són Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.
Des del punt de vista tècnic, la CNMC ha considerat que la zona competitiva de l’Estat comprèn 758 centrals, la qual cosa equival a més de set milions de línies de banda ampla (el 58% del total de línies a Espanya). En aquesta zona competitiva, s’eliminaran totes les obligacions vigents en matèria d’accés indirecte en un termini de sis mesos, és a dir, que
FRE A LA INVERSIÓ L’operador diu que forçar-lo a compartir la seva xarxa desincentiva els nous desplegaments
després els operadors alternatius tampoc ja no tindran accés a la vella xarxa de coure. A la zona menys competitiva, que componen la resta de centrals (més de 8.000), la CNMC imposa a l’operador l’obligació d’oferir un accés majorista indirecte sobre la xarxa de coure i de fibra òptica, sense el límit de velocitat de 30 Mbps que li reservava de fet fins ara el monopoli.
La CNMC també obliga Telefónica a posar a disposició dels operadors alternatius una oferta majorista d’accés indirecte sobre fibra i coure per al sector empresarial, a tot el territori, perquè considera que hi ha menys competència dels operadors en serveis empresarials.
Telefónica ha rebutjat de forma reiterada l’obligació de compartir la seva nova xarxa, que ha finançat com a empresa privada. Al setembre, Luis Miguel Gilpérez, president de Telefónica de España, va afirmar que aquesta regulació l’obligaria a retallar les seves inversions en fibra, en fer més difícil rendibilitzar-la. Segons la mateixa CNMC, Telefónica té 12,49 milions de línies de fibra fins a la llar, del total de 29,45 milions desplegades a l’Estat. Vodafone, per la seva part, va valorar positivament la regulació ja que “suposa un equilibri just i raonable entre la necessitat de garantir una competència efectiva i sostenible i l’existència d’un incentiu i d’una retribució a la inversió eficient”.
AVAL DELS COMPETIDORS
Vodafone destaca que la norma equilibra la competència i l’incentiu a la inversió