El destí de Persèpolis
Els electors voten avui els diputats i el Consell d’Experts, que designa el líder suprem
L’Iran celebra avui eleccions per elegir nou Parlament i també el Consell d’Experts, un grup de 88 clergues que té com a missió designar el líder suprem de la República.
En Muhammad ha enganxat en una de les finestretes del seu taxi el cartell amb la llista de candidats del bloc progressista, que lidera l’expresident Haiximi Rafsandjani, al Consell d’Experts, un grup de 88 clergues que té com a missió elegir el líder suprem. Aquesta és una de les dues eleccions que es duran a terme avui a l’Iran. En l’altra es decidiran els 290 representants del primer Parlament iranià que s’elegeix durant el Govern de Hassan Rohani.
“Hem de votar”, diu en Muhammad mentre condueix pels carrers del centre de Teheran, que es tornen encara més intransitables en les setmanes prèvies a l’Any Nou persa (Nuruz), que se celebra cada 21 de març. Aquest home de 47 anys creu que els iranians es queixen molt i no volen veure que l’economia ha millorat des de l’arribada de Rohani a la presidència.
Mentre busca un espai per aturar-se al costat del gran basar assenyala que l’economia estava destru- ïda. El dijous és el dia amb més congestió en aquest sector de la ciutat, que continua sent l’eix del comerç, fins i tot en aquests temps en què Teheran s’ha omplert de moderns centres comercials. Però en aquests carrers per als vianants, que sempre han mesurat la pugna política de l’Iran, les eleccions gairebé no existeixen. El seu únic indici són alguns cartells. I una presència policial més gran.
Res comparat amb l’ambient que es vivia tres anys enrere quan regnava la incertesa sobre si el candidat moderat Rohani anava a obrirse un espai dins del sector radical, que aleshores se sentia impenetrable. Al final va guanyar amb més del 50% dels vots gràcies a les seves promeses d’obertura social i de l’acord nuclear amb Occident a canvi d’eliminar algunes sancions. Com va succeir.
“Reconec que el país ha anat canviant a poc a poc. Però no crec que aquestes eleccions influeixin en res. Hi ha poca transparència i tot està decidit per endavant”, assegura en Muhammad, de 35 anys, que treballa a la joieria del seu pare. De set persones que hi treballen, tres votaran. Ho faran perquè volen ajudar que el país vagi a millor.
El sentiment d’en Muhammad no és aïllat. En cadascun dels sectors en què es divideix el basar, els comerciants repeteixen frases semblants. “No hi ha sinceritat per part del règim”, “tot és mentida”, diuen alguns venedors que tot i això asseguren que fan costat a Rohani.
El seu escepticisme sorgeix per la decisió del Consell de Guardians de rebutjar les candidatures de més de la meitat dels que van presentar el seu nom a cadacuna de les eleccions. Una mica més de 6.000 han estat considerats aptes per ser elegits per al Majlis (Parlament) i 161 per al Consell d’Experts. Però el veritable desencís ve per la desqualificació d’un gran nombre de candidats del bloc moderat-reformista.
“La gent se sent insatisfeta; li han enviat el missatge que no hi haurà canvi”, explica l’analista Hermidas Boband, que fa referència a les paraules del líder suprem, Ali Khamenei, que ha assenyalat que aquest Parlament hauria de ser igual a l’anterior. “La gent vol un Parlament que continuï fent els seus deures legals i no sigui intimidat pels Estats Units”, va assegurar Khamenei.
Si per part dels progressistes aquesta campanya ha estat utilitzada per atacar els 12 clergues del radicalitzat Consell de Guardians per haver desqualificat massivament els seus candidats –també van vetar molts conservadors, però menys– i haver influït a priori en el resultat de les eleccions, el sector radical ha criticat el bloc contrari de ser un instrument dels Estats Units i el Regne Unit.
La firma de l’acord nuclear ha provocat alarma entre el sector més radical, que tem aquesta nova etapa en què l’Iran obre les seves portes a millorar les relacions amb Occident però, sobretot, a la inversió estrangera. En els últims mesos ha augmentat la pressió contra empresaris, periodistes i artistes.
“La relació de la nació amb el règim no ha tornat a ser la mateixa des del 2009. La gent no oblida que MirHussein Mussavi i Mehdi Karrubi –els dos candidats presidencials de llavors– encara estan en arrest domiciliari”, explica l’analista Saeed Leylaz, que defensa les polítiques econòmiques de Rohani i el seu equip. “És normal que la gent digui que no té diners. La majoria és cada dia més pobra. Però això és el que proven de millorar”, afegeix Leylaz, que al seu torn creu que l’única manera de tirar endavant és donant suport a aquest Govern. I votar.
També ho creu el bloc progressista, que ha impulsat una gran campanya als mitjans socials amb artistes, actors i polítics carismàtics. L’estratègia és que com més vots hi hagi, més representació tindran i, per tant, més poder en les dues assemblees, encara que no aconsegueixin la majoria.
“Hem de salvar la petita democràcia que tenim. Cal votar”, sentenciava el taxista, que projectava un optimisme molt diferent del que es vivia al basar.
El mandatari ha firmat l’acord nuclear, una obertura a Occident temuda pels conservadors