Deu dies per evitar el col·lapse
Atenes crida a consultes l’ambaixador a Viena per les “accions hostils” d’Àustria
L’Europa sense fronteres podria no sobreviure a l’actual crisi de refugiats. “Ens queden deu dies” perquè les mesures per frenar l’arribada de refugiats facin efecte; “si no, hi ha el risc que tot el sistema es col·lapsi”, va advertir ahir el comissari europeu d’Afers Interiors, Dimitris Avramópulos.
Les seves paraules poden semblar alarmistes però la situació sobre el terreny no el desmenteix. El Govern grec va prendre ahir la insòlita decisió, entre països de la UE, de cridar a consultes el seu ambaixador a Viena en protesta per les “accions hostils” del Govern austríac. “Els greus problemes de la UE no es poden afrontar amb iniciatives al marge de les institucions i actituds que tenen les seves arrels al segle XIX”, es va queixar. El seu primer ministre, Alexis Tsipras, va assegurar dimecres al vespre al Parlament que està disposat a vetar acords europeus “si no es garanteix un repartiment obligatori de la càrrega i la responsabilitat proporcional entre els estats membres”.
La protesta diplomàtica grega arribava l’endemà que Viena reunís nou països dels Balcans per coordinar mesures que impedeixin el pas de refugiats des de Grècia. Atenes es pot quedar aïllada i sola davant el problema de què cal fer amb els 4.800 refugiats que cada dia arriben a les seves costes. Les tensions entre Grècia i Àustria van marcar el Consell de Ministres de l’Interior celebrat ahir a Brussel·les; l’alerta de la protesta diplomàtica d’Atenes va arribar durant el dinar de feina, poc després que acabés un tens debat, amb intercanvis especialment durs entre la delegació austríaca i la grega.
La cita es va saldar amb una crida a aplicar les decisions adoptades a nivell europeu, coordinar-se i evitar mesures unilaterals que només desplacen el problema al veí (deixantlos passar a tots cap a Alemanya o impedint que entrin des de Grècia). Hi va haver una segona crida, assumint implícitament el fracàs del primer: tots els països han de posar mitjans per afrontar una crisi humanitària a Europa.
La cacofonia continua sent la tònica en l’àmbit polític. El Govern austríac va defensar les seves darreres mesures per frenar l’arribada de demandants d’asil, en especial el topall de 80 sol·licituds al dia; aquesta decisió ha portat Sèrbia i Macedònia, entre d’altres, a adoptar mesures restrictives per evitar que es creïn bosses d’immigrants al seu territori. “Grècia sempre diu que no és possible controlar la frontera
externa. I si Grècia no ho pot fer, dóna el millor argument perquè d’altres imposin mesures” individuals, va defensar Johanna MiklLeitner, ministra austríaca de l’Interior. Holanda, presidenta rotatòria de la UE, va evitar criticar les iniciatives com l’austríaca davant la “forta pressió” que pateixen i va insistir a preparar “plans de contingència” per afrontar la crisi.
“Grècia no acceptarà convertirse en el Líban d’Europa, en un magatzem d’ànimes, encara que vagi acompanyat de més finançament”, va advertir per la seva part el ministre grec, Ioannis Muzalas, que va amenaçar amb “mesures unilaterals” en resposta a les adoptades pels seus veïns. Davant el tap que es comença a formar (Macedònia ja només deixa passar certes nacionalitats, i els afganesos, per exemple, són retornats), Atenes ha accelerat l’obertura de nous centres d’acolliment de refugiats en més punts del país mentre l’Acnur busca hotels per allotjar-ne més.
Alemanya i les institucions europees s’aferren al pla d’acció firmat amb Turquia i pressionen perquè doni fruits abans de la cimera bilateral convocada per al 7 de març (això explica el termini crític de deu dies citat per Avramópulos). Davant la tesi d’Àustria i els seus veïns que només serà possible frenar el flux de refugiats si se segella la fron-
tera amb Grècia, Alemanya, França i Grècia creuen que la solució és més avall, a la frontera amb Turquia.
Fins ara, els resultats de l’acord amb Ankara han estat escassos encara que ahir van destacar alguns “senyals importants”, com el fet que aquesta setmana ha acceptat el retorn immediat de 800 persones des de Grècia; “és una xifra petita, sí, però és el principi, aquesta és l’única solució”, va apuntar el responsable belga d’Asil, Theo Vrancken; a canvi, diversos països europeus han acceptat el reassentament d’alguns refugiats des de camps a Turquia per vies legals. La UE continua pressionant Ankara perquè s’impliqui més. Només així es podrà evitar la desbandada general, el retorn descontrolat a les fronteres i el cop de porta a l’asil.
Els problemes no es limiten, però, a Grècia, la ruta balcànica o Alemanya, destinació predilecta dels demandants d’asil (i més ara que Escandinàvia ha blindat la seva frontera). El Govern francès va obtenir ahir el suport del tribunal administratiu de Lilla per desallotjar part del campament de Calais, conegut com la
jungla, des d’on almenys 3.700 persones esperen fer el salt al Regne Unit.
Aquests plans han posat en guàrdia el Govern belga, que dimecres va anunciar controls fronterers per impedir que algunes d’aquestes persones s’instal·lin al seu territori. El cas ha fet saltar espurnes entre Brussel·les i París. El ministre francès, Bernard Cazeneuve, va qualificar d’“estranya” la decisió belga. “No ha estat mai la nostra intenció enviar excavadores per dispersar els immigrants”; aquesta “operació humanitària” preveu “allotjar tots els que tinguin l’estatus de demandant d’asil a França”, va dir. Les autoritats belgues estan tornant tot aquell que arriba sense papers i no demanen asil.