Apple anirà fins al final en la pugna per no obrir l’iPhone d’un terrorista
El director de l’FBI nega que la petició vulneri el principi de privacitat
Heroi o malvat, Tim Cook, director executiu d’Apple, s’ha convertit en un referent als Estats Units. Però no per haver ideat un nou artefacte.
L’afer principal de la compareixença a la Cambra de Representanys del director de l’FBI, James Comey, no va consistir en l’amenaça dels anomenats llops solitaris captats per l’Estat Islàmic. El protagonisme se’l va endur la decisió de la firma de Cupertino de no obrir la porta posterior a l’Administració i negar-se a desencriptar l’iPhone de Syed Rizwan Farook. Ell i la seva dona, tots dos morts en la persecució policial posterior, són els presumptes autors de la matança del 2 de desembre passat a la ciutat californiana de San Bernardino, que va causar 14 morts.
“Aquesta és la qüestió més difícil que he vist en el Govern”, va contestar ahir Comey en la seva compareixença davant el comitè d’intel·ligència de la Cambra: “El nucli suposa plantejar-se quin país volem ser i com governar-nos”.
Segons el cap de l’FBI, l’ordre judicial, requerida pel Departament de Justícia, no persegueix establir un precedent. “No veig que es vulneri l’argument de la privacitat”, va precisar.
Dimecres a la nit, però, Cook va remarcar en una entrevista a la cadena ABC que cedir a la petició “seria clarament un precedent”. La seva decisió passa per arribar a les últimes conseqüències, al Tribunal Suprem si cal, per combatre el que va qualificar de “dolent per a la nació”.
L’encriptació es va introduir com a tallafocs dels pirates informàtics. No era altra cosa que una mesura per protegir els consumidors. Per una raó pràctica –facilitar les reparacions– aquesta firma va deixar una escletxa per la qual accedir sense la contrasenya de l’usuari. Ara, en ple conflicte, The New York Times va avançar que Apple treballa per incrementar el grau d’encriptament. “Si el jutge ens demana una peça de software, pensa què més ens pot demanar, no sabem on pot ser l’stop”, va remarcar Cook.
“Ningú no vol una clau mestra que obri centenars de milions de panys –va prosseguir–, encara que aquesta clau estigui en mans d’una persona de confiança... Sota el nostre punt de vista, atendre la petició seria equivalent al càncer. Això és una cosa que hàgim de crear?”. La seva actitud l’ha convertit en un capdavanter dels defensors de la llibertat. La convivència, seguretat i privacitat, forjada sota l’11-S del 2001, va saltar pels aires després de la filtracions d’Edward Snowden. L’exanalista de la CIA, refugiat a Rússia, va revelar l’espionatge massiu.
“Aquest és el nostre país, un país basat en la llibertat i en la recerca de la felicitat, en la llibertat d’expressió, aquest és el rovell de l’ou principal dels EUA”, va afirmar Cook. També va aclarir que es tracta “d’una qüestió de seguretat pública”, per la quantitat d’informació personal que emmagatzemen cada un d’aquests aparells.
Les enquestes es mostren dividides. Una del Pew Research avala que una majoria dóna suport a la iniciativa de l’FBI. Però una altra de Reuters assenyala que el 55% tem que s’utilitzi aquesta “porta falsa” per espiar els seus telèfons.
El Departament de Justícia difon que l’empresa només mira pel seu model de negoci i que la seva resposta és una “estratègia comercial”.
En la rèplica, els activistes han convocat manifestacions a més de 50 ciutats per expressar el seu suport a Cook, que a hores d’ara ja és més que un empresari.