Itàlia aprova un ‘matrimoni’ de segona classe per als homosexuals
En nom del consens i de la continuïtat del Govern Renzi, el Senat italià va donar ahir llum verda a una llei sobre unions civils que suposa, de facto, una espècie de matrimoni de segona classe per a gais i lesbianes. La descafeïnada solució acordada és fruit, en part, de les exitoses pressions dels sectors catòlics, teledirigits amb més o menys discreció pels bisbes italians i pel mateix Vaticà.
Per evitar la indisciplina de vot, el Govern va decidir, com en tantes ocasions, associar la llei a una moció de confiança. Hi va haver 173 vots a favor i 71 en contra. L’aprovació encara pendent a la Cambra de Diputats es dóna per descomptada.
Durant mesos, el principal escull de la llei va ser la possibilitat o no que un dels cònjuges adopti els fills de la seva parella; és a dir, que les parelles homosexuals siguin pares o mares legals dels fills que l’altre o l’altra aporti al matri- moni. Atès que adopció de fillastres, en italià, sonava una mica malament, es va preferir utilitzar l’anglès, com tantes vegades en aquest país. Es parla, doncs, amb tota naturalitat, de la stepchild adoption. Al final, la llei no ha previst aquesta adopció dels fillastres, i es confia que alguns jutges, cas per cas, sí que la permetin. En les unions entre homosexuals, a diferència de la llei que regula els matrimonis heterosexuals, no es parla de promesa de fidelitat ni que la seva manca sigui causa de divorci. Aquest es podrà aconseguir en un termini de tres mesos, sense prèvia etapa de separació.
Tots aquests factors eren molt importants per a un sector de parlamentaris, en especial per als d’extracció catòlica. La seva obsessió declarada era que les unions civils no fossin comparables als matrimonis ni es diguessin com a tals. D’aquesta manera, segons ells, es respecten drets però no se soscava la institució familiar tradicional. “Hem evitat una revolució contra natura i antropològica”, va destacar Angelino Alfano, ministre de l’Interior i líder del Nou Centredreta (NCD, un petit grup fruit d’una escissió del partit de Silvio Berlusconi). L’NCD és un soci vital perquè la coalició de Renzi es mantingui en el poder fins al final de la legislatura, el 2018.
El compromís ha estat difícil de digerir per als sectors més progressistes del Partit Demòcrata (PD) i per als grups més a l’esquerra. Luigi Zanda, del PD, va dir que, malgrat tot, la nova llei “acosta Itàlia a les democràcies occidentals” i deixa de ser una excepció. Però les associacions de gais i lesbianes se senten bastant traïdes. Els ha dolgut, per exemple, la supressió de la menció de la fidelitat. Ho entenen com un atac a la seva dignitat i un menyspreu al seu mode de vida. Fabrizio Marrazzo, del Gay Center, va afirmar que alguns “han volgut institucionalitzar les
Per pressió del sector catòlic, la llei sobre unions civils queda descafeïnada i impedeix adoptar els fillastres
banyes conjugals després d’haver institucionalitzat les banyes polítiques”. Marrazzo es referia a l’exagerat transfuguisme polític a Itàlia. La senadora Loredana de Petris, d’Esquerra, Ecologia i Llibertat (SEL) va assenyalar, en un to molt crític, que la llei dóna “patent de promiscuïtat” a gais i lesbianes.
La frenada a una llei més liberal es va deure també a la zigzaguejant i desconcertant actitud del Moviment 5 Estrelles (M5E), que es va adonar que una part dels seus votants són molt conservadors en qüestions com aquesta. L’M5E, els senadors del qual es van absentar de la Cambra durant la votació, necessitava també una espècie de benedicció prèvia del Vaticà abans d’intentar aconseguir l’alcaldia de Roma en les pròximes municipals.
Per a l’Església catòlica i per a la Santa Seu, el desenllaç va ser satisfactori. El Papa es va mantenir al marge del debat, però el seu secretari d’Estat, el cardenal Pietro Parolin, va jugar bé les seves cartes, amb diplomàcia, i va guanyar la partida.