“Cal més coratge per reformar”
L’aiatol·là Iussef Saanei, crític amb el règim i represaliat, torna a parlar
La defensa de les idees reformistes li han costat car a l’aiatol·là Iussef Saanei. Especialment després de les eleccions del 2009, quan la reelecció de Mahmud Ahmadinejad va treure milions d’iranians als carrers a reclamar el destí del seu vot. Saanei va ser un dels pocs aiatol·làs que des de Qom va donar suport als líders del que es va anomenar el movi
ment verd.
El resultat: algunes autoritats a la capital religiosa van decidir retirar-li el títol de gran aiatol·là –que és reconegut per grans figures del xiisme com l’aiatol·là Sistani a Najaf–, no se li va permetre parlar amb la premsa i la seva seu va ser atacada en un parell d’oca- sions per simpatitzants del sector radical.
“No només m’ha passat mi”, diu el clergue de 79 anys, afegint que aquest tipus de persones que fan la justícia pel seu compte sempre han existit. Dies enrere, explica, van interrompre el president del Parlament, Ali Larijani, quan feia campanya per a les eleccions parlamentàries a Qom. I són els mateixos que han interromput la participació en mítings polítics d’altres candidats reformistes en aquestes eleccions.
“És tot el sistema el que els ha de parar. No es pot deixar el destí d’un govern en mans d’un grup de gent que fa el que vol”, diu l’aiatol·là Saanei, que assenyala que el problema és que per aconseguir que no continuïn fent el mateix hi ha d’haver una voluntat per aturar-los. Assegut al saló on realitza les audiències, reconeix que ara la seva situació és molt millor. Ha tornat a parlar públicament. Però la seva posició crítica continua intacta. “Aquestes eleccions no són més importants que altres, com han dit. Són com les anteriors, perquè aquí no hi ha hagut cap canvi”, diu en assenyalar que el Consell de Guardians decideix per endavant quins candidats accepta.
“Hi haurà eleccions lliures el dia que els parlamentaris deixin de tenir por de ser desqualificats en les eleccions següents i parlin clarament. Aquell dia les coses podran millorar”, sentencia i repeteix diverses vegades que no han de tenir por. Coneix bé el Consell de Guardians per dins, atès que en va ser un dels 12 integrants entre els anys 1980 i 1983. Però en aquell temps no tenien el paper que tenen ara, “amb milers de persones espiant en la vida dels candidats per trobar-los problemes”.
Les seves crítiques també abracen el president Hassan Rohani, de qui diu que “necessita més coratge per fer les reformes”. “Ha d’utilitzar el poder que li va donar la gent, que és realment l’únic poder que té”, assegura.
Tot i això, creu que el camp econòmic és l’indicat per fer reformes. En la mesura que l’economia vagi millorant les reformes arribaran a poc a poc. Una cosa que és extremadament necessària, ja que el que la joventut necessita és feina, diners i un projecte de vida millor.