L’Argentina de Macri sedueix els principals líders occidentals
Les visites d’Hollande, Renzi i Obama col·loquen Buenos Aires en un nou eix
Mauricio Macri i el primer ministre italià, Matteo Renzi, compareixien la setmana passada davant la premsa a la Casa Rosada quan es va sentir un fort soroll pels altaveus. “Això ho ha fet Hollande”, va exclamar el president argentí entre rialles. La broma exemplifica la cursa desencadenada entre els líders mundials per visitar l’Argentina, el país de moda a l’Amèrica Llatina, que s’obre a la inversió estrangera després de 12 anys de kirchnerisme.
El president francès, François Hollande, que ahir va acabar una estada de dos dies a Buenos Aires, hauria d’haver estat el primer mandatari estranger que visitava oficialment l’Argentina després de la presa de possessió de Macri el desembre passat –on sí que van ser convidats diversos caps d’Estat de la regió–, però Renzi se li va avançar una setmana, en un viatge improvisat. Hollande volia anar a Buenos Aires a començaments del 2015, però l’atemptat contra Char
lie Hebdo va provocar la suspensió del viatge.
També Barack Obama va anunciar la setmana passada que volarà a Buenos Aires des de Cuba el 23 i 24 de març. El líder dels EUA –primer inversor a l’Argentina– ha trigat dos mesos a confirmar un viatge d’Estat que generalment requereix anys de gestions.
I mentrestant, Espanya, segon inversor al país, va badant com a conseqüència de la interinitat al palau de la Moncloa. En aquest sentit, el Govern espanyol està perdent una oportunitat d’or tenint en compte l’estreta relació amb el Partit Popular i Mariano Rajoy, de la qual Macri sempre ha fet gala. Espanya estava molt ben posicionada davant el canvi de signe a l’Ar- gentina i, de fet, el titular d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, es va convertir en el primer ministre estranger que visitava Macri, abans i tot de la seva presa de possessió, però també de les eleccions del 20 de desembre que van omplir d’incertesa el panorama polític espanyol.
Malgrat que l’ambaixada espanyola intensifica els contactes entre tots dos governs i treballa per facilitar l’arribada d’inversors, no és el mateix comptar amb el suport d’una visita d’alt nivell com les de Renzi, Hollande i Obama. A més, Renzi va saber explotar la seva proximitat amb Macri –que parla italià i el pare del qual va néixer a Roma–, que va conèixer quan tots dos eren alcaldes, de Florència i Buenos Aires.
Feia gairebé dues dècades que un líder francès o italià no visitaven Argentina. Jacques Chirac ho va fer el 1997 i Romano Prodi el 1998. Espai de temps que evidencia la tensa política exterior del kirchnerisme, especialment durant els dos governs de Cristina Fernández (2007-2015), que es va enfrontar tant als EUA com a Espanya i es va centrar en les relacions amb els països bolivarians, a més de la Xina i Rússia, úniques potències els líders de les quals van visitar oficialment.
El menyspreu de Fernández cap a la diplomàcia va ser tal que la mandatària no va rebre els líders turc, japonès i espanyol quan van visitar Buenos Aires el setembre del 2013 per donar suport a les seves candidatures als Jocs Olímpics del 2020. Va ser l’únic viatge de Rajoy a Buenos Aires. El 2007, al final del mandat de Néstor Kirchner, ho havia fet José Luis Rodríguez Zapatero.