Soldats russos podrien haver portat a Ucraïna el míssil de l’avió abatut
La investigació internacional dirigida per Holanda sobre el vol MH17 de Malaysia Airlines abatut sobre Ucraïna va determinar l’octubre passat que va ser un míssil de fabricació russa el que va fer caure l’avió de passatgers amb 298 persones a bord. Però no va resoldre tots els interrogants. Ara el grup d’investigació Bellingcat fa un pas més per aclarir el que va passar el 17 de juliol del 2014, quan el Boeing-777 malaisi que feia la ruta Amsterdam-Kuala Lumpur sobrevolava a 10.000 metres d’altitud l’est d’Ucraïna, una zona en guerra des de feia diversos mesos.
L’informe de Bellingcat, fet públic dimecres, assegura que el sistema de míssils Buk que es va utilitzar per abatre l’avió va ser transportat a l’est d’Ucraïna per soldats russos que tenien una autorització d’“alt nivell”.
L’informe de l’octubre va deli- mitar una àrea de 320 quilòmetres quadrats al Donbass ucraïnès des d’on el míssil es podria haver disparat. Els periodistes d’investigació de Bellingcat han utilitzat informació dels mitjans de comunicació i internet, imatges per satèl·lit i vídeos per rastrejar el sistema de míssils Buk. Segons les seves dades, la llançadora (Buk 3x2) es va transportar en un comboi de la 53a Brigada de Míssils Antiaeris russa, que va anar des de la ciutat russa de Kursk fins a la frontera ucraïnesa, a prop de Míl·lerovo, el 23 i 24 de juny del 2014, un mes abans de la tragèdia.
Bellingcat apunta que, encara que no oficialment, “la decisió d’enviar equipament militar es va prendre a molt alt nivell”. Però encara queda a l’aire qui va disparar.
L’informe indica que “no hi ha proves directes de si van ser els russos o els soldats separatistes que van fer anar la llançadora Buk quan estava a Ucraïna”. Però afegeix: “Considerant la complexitat del sistema Buk-M1, el més probable és que els militars russos no lliuressin la Buk 3x2 als comandaments separatistes sense algun tipus d’orientació o equipament rus”. Alguns informacions periodístiques i testimonis van identifi- car tres llançadores d’aquest tipus a la zona controlada pels rebels prorussos. El Govern d’Ucraïna assegura que van ser aquests els que van llançar el míssil des de la localitat de Snijné.
Rússia està d’acord que l’avió va ser abatut per un míssil. Tot i això, en un annex de l’informe de la investigació internacional els experts van assenyalar que no es pot determinar de quin tipus era. El consorci rus Almaz-Antei (l’empresa estatal russa que fabrica els míssils Buk) va elaborar el seu propi informe per contrarestar el de la investigació internacional. Assegura que el míssil es va llançar des de Zarosxemske, que el 17 de juliol del 2014 controlaven les forces ucraïneses.