L’enrocament de Rita Barberá
COM molts altres polítics afectats directament o indirectament per la corrupció, l’exalcaldessa de València i actual senadora Rita Barberá s’ha enrocat darrere la presumpció d’innocència i el secret del sumari, que són qüestions judicials, per eludir les responsabilitats polítiques en l’escandalós entramat d’irregularitats i presumptes delictes que afecten la seva gestió. Al·legant que és “una persona honrada” i que no ha conegut mai una caixa B, ni ha cobrat suborns, ha assegurat que ni dimiteix, ni es planteja fer-ho.
Mentre l’operació Taula i la peça separada per un presumpte delicte de blanqueig de diner al PP valencià –pel qual s’està investigant gairebé tot el grup municipal de la ciutat de València que ella va presidir durant 24 anys (entre el 1991 i el 2015)– segueixen el seu curs judicial en espera que el jutge decideixi si demana el suplicatori al Senat per encausar Barberá, l’exalcaldessa va comparèixer ahir davant la premsa per mostrarse “indignada” per unes “acusacions infundades, malicioses i profundament falses”, segons va dir, i per l’estat d’“indefensió” en el qual es troba per les filtracions d’un sumari secret.
Té raó la senadora quan es lamenta de les filtracions, però va resultar contradictòria quan es va referir a al- tres casos de corrupció, com el del 3% a Catalunya o el dels ERO a Andalusia, ja que encara no han estat jutjats i, a més, han comportat la retirada d’honors i diverses dimissions.
El que membres del seu propi partit i la societat en general, justificadament indignada pels escàndols, li exigeixen a la blindada senadora és que assumeixi responsabilitats polítiques, que per descomptat en té en el reguitzell de presumptes delictes que està investigant la justícia. Com fa uns dies va assumir la seva coreligionària Esperanza Aguirre pels casos de corrupció que afecten el Partit Popular madrileny. La senyora Barberá va voler marcar diferències amb l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, dient que Aguirre havia dimitit dels càrrecs orgànics i “jo no tinc cap càrrec” –va dir–. Però, al marge del que decideixin al seu moment els jutges, Rita Barberá ha de retre comptes, almenys, de les culpes in vigilando –com va dir en el seu moment Aguirre–, és a dir, pels danys causats a tercers per distracció o defecte de vigilància, o les culpes in eligendo, les que procedeixen d’una desencertada elecció de col·laboradors i càrrecs públics.
Però el pitjor de l’actitud numantina de Barberá és el dany que està fent a la seva pròpia formació, el PP, en un moment polític molt delicat.