La Generalitat no pot obligar els funcionaris a parlar només en català
Una sentència del TSJC assenyala que no es pot imposar una sola llengua oficial
Els treballadors de la Generalitat podran parlar entre ells tant en català com en castellà, i també comunicar-se en la llengua que vulguin amb els usuaris dels serveis públics. Així ho determina una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que anul·la gran part de dos protocols lingüístics dictats per l’últim govern del tripartit presidit per José Montilla.
Aquesta sentència és la conseqüència del litigi que havia plantejat un metge de l’hospital Joan XXIII, de Tarragona. Aquesta persona va rebre el gener del 2012 una comunicació de la gerència territorial del Camp de Tarragona de l’Institut Català de la Salut, en la qual li remetia un protocol d’usos lingüiístics per al sector sanitari públic a Catalunya, elaborat pel Departament de Salut, la secretària de Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Un document que, en realitat, era l’adaptació al sector sanitari d’un altre de més general, el protocol d’usos lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i el sector públic, emès en l’època en què el president era José Montilla.
En tots dos hi ha asseveracions molt similars, com per exemple que la llengua de comunicació entre el personal ha de ser la catalana, tant presencialment com per telèfon, per la megafonia, en les reunions de treball i especialment davant de terceres persones. A més, tant si la conversa la inicia l’usuari com el treballador, es mantindrà en català, independentment de la llengua que faci servir l’interlocutor. Així mateix, les converses telefòniques sempre s’iniciaran en català. I si l’usuari no el parla, però l’entén, es continuarà parlant en català, tret que demani de ser atès en castellà. Si hi ha dificultats per entendre el català, llavors es pot continuar en castellà.
El metge va considerar il·legals aquests preceptes, i va plantejar un litigi davant la sala contenciosa del TSJC, amb suport de l’organització Impuls Ciutadà. Primer, contra el protocol sectorial, i després, contra el general. I el tribunal li ha donat la raó en la majoria de les reclamacions, de manera que el tribunal ha eliminat bona part de l’articulat dels dos documents, com els referits a les converses entre empleats de la Generalitat, les relacions amb el públic o l’obligació d’omplir en català la documentació interna, com nòmines o circulars. Els magistrats han estimat que el to “imperatiu” dels articles depassa el marc lingüístic definit per l’Estatut d’Autonomia.
La sentència, del passat mes de desembre, no ha estat recorreguda i és ferma.
Així, la sala recorda que el català és la llengua oficial de Catalunya, i també el castellà, i que “totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües ofi-
La sentència anul·la part de l’articulat de dos protocols lingüístics
cials”. Així mateix, afegeix que “la definició (de l’Estatut de Autonomia) del català com la llengua pròpia de Catalunya no pot suposar un desequilibri del règim constitucional de la cooficialitat de les dues llengües en perjudici del castellà”. D’això s’infereix que si “únicament el català és la llengua d’ús normal i preferent del poder públic (...) s’estaria contradient una de les característiques constitucionalment definidores de l’oficialitat lingüística”. En conseqüència, el poder públic a Catalunya “no pot tenir preferència per cap de
INSTRUCCIONS REBATUDES
les dues llengües oficials”. Afegeix el text que “només els particulars, com a titulars del dret d’opció lingüística, poden preferir una o una altra llengua”, fet que exclou que els qui prefereixin que la llengua de comunicació amb les administracions sigui el castellà hagin de demanar-ho expressament”.
Els documents recomanaven el català com a llengua per comunicar-se
LLIBERTAT DE COMUNICACIÓ