Natascha Kampusch posa música al seu captiveri
La jove, segrestada el 1998 i que ara té 28 anys, col·labora amb el grup SAG7
Des del mateix dia que es va escapar del captiveri de vuit anys a què la va sotmetre Wolfgang Priklopil, Natascha Kampusch ha intentat, amb sort diversa, fer-se un lloc en els mitjans de comunicació per explicar la seva història. Ara sembla que podria estar pensant a dedicar-se a la música, ja que acaba de fer els primers passos com a intèrpret. La veu de Kampusch es pot escoltar en una cançó del grup SAG7, que porta el, potser, eloqüent títol de Forget you (Oblidar-te).
D’acord amb el que es pot escoltar, és difícil fer un pronòstic sobre el futur musical de Kampusch, ja que es limita a recitar, no pas a cantar, tres versos cap al final de la cançó. Concretament als 2’ 20’’ se sent que diu: “La teva vida és com una muntanya russa / La teva vida és com el purgatori / No seràs mai cap heroi”. Caldria saber si és una interpel·lació de l’austríaca al seu capturador, de qui, segons ha reconegut diverses vegades, sempre porta una foto a sobre i sobre el qual ha dit que li agradaria que fos viu perquè pogués explicar la seva versió de la història.
El vídeo de la cançó es pot veure a YouTube, on ahir acumulava gairebé quaranta mil reproduccions. El tema també es pot comprar a iTunes per 0,99 euros. La connexió entre SAG7 i Natascha Kampusch –no es coneix cap altra vinculació– pot ser que s’expliqui perquè es tracta d’un grup que ha mostrat el seu suport a les “persones altament sensibles”, un terme encunyat per la doctora Elaine N. Aron el 1996 per descriure els que poden processar dades sensorials molt més profundament gràcies a un sistema nerviós hipersensible.
Natascha Kampusch només tenia 10 anys quan Wolfgang Priklopil la va segrestar, el 1998, i la va retenir a casa seva vuit anys –en un celler de cinc metres quadrats–, als afores de Viena. El 23 d’agost del 2006 Kampusch va aconseguir escapar-se, després de patir un calvari de pallisses, violacions i humiliacions. Aquell mateix dia, quan es va adonar que la seva “esclava” (així era com l’anomenava Priklopil) havia aconseguit fugir, es va suïcidar llançant-se a les vies del tren.
Una de les primeres coses que va fer Kampusch una vegada lliure va ser comprar la casa de Priklopil i omplir el celler de ciment. Des d’aleshores, s’ha convertit en portaveu del grup de defensa dels drets dels animals Peta i ha intentat construir una nova vida. Tot i que ha tingut problemes per aconseguir el reconeixement del públic, es calcula que ha guanyat més de sis milions d’euros entre aparicions en els mitjans de comunicació i la venda dels drets de la història dels seus vuit anys de segrest.
El 2008 va arribar a presentar el seu propi talk show a la cadena per cable alemanya Plus4, però, malgrat les bones crítiques que va obtenir, només se’n van emetre tres entregues. La primera va rebre Niki Lauda, i va tenir una audiència de 130 mil espectadors. La seva autobiografia, 3.096 días, es va publicar el 2010, i el 2013 es va portar al cinema amb el mateix títol i amb l’actriu Antonia Campbell-Hughes.
El 2011 Kampusch va demanar una indemnització d’un milió d’euros a l’Estat austríac (323 euros per cada dia de segrest) perquè considerava que la policia no havia fet correctament la seva feina. Finalment, el Ministeri de l’Interior d’Àustria va desestimar la sol·licitud perquè en el seu moment no hi havia “sospites fundades” contra el segrestador, Wolfgang Priklopil.