La sort de John le Carré
Hi ha autors literaris a qui els va bé la seva transposició audiovisual, i John le Carré n’és un, sense cap mena de dubte. Després d’haver passat per la prova de veure com s’adaptaven més de dotze novel·les seves en diferents formats, el 2016 ens porta un altre cas memorable amb El infiltrado, una sèrie que el canal AMC ha estrenat a Espanya aquest dimecres. Pel que hem vist en aquest primer capítol ens trobem davant tres característiques fortes de la literatura de Le Carré: una trama de sospites, uns personatges que t’atrapen i una diversitat geogràfica que no oblides mai. Tot plegat, magníficament filmat per la directora danesa Susanne Bier, que ha demostrat ens les seves pel·lícules que sap filmar el misteri de l’alteritat amb un control especial del suspens emocional.
Si comencem per les sospites, Bier ha après la lliçó de Martin Ritt quan va filmar, fa mes de cinquanta anys, la primera adaptació de Le Carré al cinema, L’espia que tornava del fred. En aquell film protagonitzat per Richard Burton es plantejava la qüestió central de com un primer pla sobre un rostre enigmàtic era suficient per expressar al públic una terrible revelació interior, el moment que l’agent reconeixia que ell era una peça d’un engranatge d’espionatge que no controlava. A El infiltrado, Bier sap treure molt partit de plans de detall molt poderosos (com un ull que tremola) que expressen la qüestió central de les trames de Le Carré, la simulació necessària dels sentiments per tal de no ser descobert.
Aquesta precisió en el gest, aquesta contenció necessària que s’ha de combinar amb l’efusió sentimental, fa que les obres de Le Carré aportin grans interpretacions actorals, com ja van demostrar en el seu moment Alec Guinness (en la primera sèrie sobre El talp) o Gary Oldman i Colin Firth en la seva posteri-
A ‘El infiltrado’ ens trobem una trama de sospites, uns personatges que t’atrapen i una diversitat geogràfica que no oblides mai
or adaptació fílmica. A El infiltrado Tom Hiddleston i Hugh Laurie componen una parella antagonista molt consistent, amb l’aparició sempre necessària d’un tercer element que representa l’espionatge britànic, en aquest cas en un personatge que interpreta Olivia Colman, una dona forta, amb principis. En la millor tradició de la coralitat shakespeariana, a El infiltrado els secundaris són tractats amb riquesa de detalls, com ja s’apunta en el personatge que interpreta Tom Hollander, que ja havia encarnat Guy Burgess a la sèrie Espies de Cambridge, l’episodi real de la infiltració en l’espionatge britànic que inspira tota la literatura de Le Carré.
La novel·la L’infiltrat va ser escrita fa vint anys, però ara s’ha adaptat al temps present: la sèrie arrenca el gener de 2011 en les revoltes àrabs al Caire i la caiguda de Mubarak. D’aquí saltem, en aquest primer episodi, a Londres i a Zermatt, a Suïssa. La manera de filmar el mont Cerví i el contrast climàtic i lumínic amb les altres localitzacions ratifiquen que ens trobem davant d’una sèrie de gran projecció, en què la nostra contemporaneïtat és vista a través dels dilemes morals del contacte entre els principis ètics i la corrupció sistèmica.