Imprimiu la llegenda (o la icona)
Considerada en el conjunt de l’obra d’Andy Warhol, la gran instal·lació gràfica Ombres em sembla que vindria a ser el pas més enllà o el gest definitiu que acaba de reblar la seva proposta estètica. Aquesta obra es podria interpretar com una declaració de principis que inclou un indirecte i elegant cop de gràcia al romanticisme. Hi ha un punt de perversitat en l’acte d’agafar un dels motius més romàntics que es pot escollir –les ombres– i convertir-lo en una mena d’icona simplificada, de silueta dissenyada, en una plantilla després impresa i multiplicada com si fos la imatge d’una llauna de conserves o d’una actriu de Hollywood ja considerada una icona, dona objecte i marca vendible.
Potser en aquest gest hi ha menys perversitat que sentit de l’humor i carnassa per a sociòlegs de l’art, però en qualsevol cas el resultat és una reducció d’un tema sublim a un mínim denominador comú, que és el nivell de l’art pop, de la cultura popular, de la publicitat. Així, el sentit poètic, els significats al·legòrics i els matisos plàstics que les ombres podrien expressar desapareixen en gran manera, perquè l’èmfasi es posa en la imatge general i neutra. Les de Warhol són ombres estereotipades, siluetes reproduïbles mecànicament. Ja ho va dir ell, copiant els futuristes: “I want to be a machine”. Warhol volia ser una màquina (de guanyar diners, no com James Brown, que amb el seu Sex
machine apuntava al sexe). I, tot i això, aprecio un encert conceptual i una minimalista elegància estètica en aquesta manera de desplegar variacions lleugeres sobre un tema –les ombres– antigament carregat de gravetat. Warhol era molt llest, sí. En la seva estratègia de personalitat autopromoguda i de firmador de productes fabricats en part per altres va ser alumne, amb molt de profit, de campions com Salvador Dalí i Walt Disney.
Respecte a la seva obra, de vegades te’n distancies tant com ell ho feia dels seus subjectes per convertir-los en objectes. Tot i això, no seré jo qui carregui contra el productor que va donar suport als esplèndids The Velvet Underground.