Tècnica pura
Intensa setmana de piano a Barcelona: presentació del Concurs Maria Canals, recitals de Vadim Kholodenko, de les germanes Labèque i les dues actuacions de Lang Lang, una en solitari i avui amb l’OBC.
Esponsoritzat i mediàtic, Lang Lang és dels pocs pianistes del moment que omplen fins als límits auditoris amb part del públic poc freqüent en aquest tipus d’actes: ho prova el fet que, entre les parts que integren Les estacions de Txaikovski, molts espectadors in- terrompien amb fervorosos aplaudiments. Lang Lang és un fenomen de masses.
Que ningú no es pensi que això és un prejudici de qui subscriu aquestes línies: no hi ha res més maco que assistir a un concert ple de gom a gom amb gent disposada a veure una estrella de la música però, alhora, a escoltar algunes de les pàgines més captivadores de la literatura pianística. Tot i això, lamento dir que Lang Lang és tot pura i simple tècnica, domini i virtuosisme. I que es fa tan seves les obres que interpreta (i que gaudeix amb els seus dots comunicatius) que deixa poc espai per reconèixer en el que toca el deix del compositor. I, encara que les dotze peces que integren les citades
Estacions de Txaikovski van ser un encert, va convertir el
Concert italià de J.S. Bach en una peça plastificada. Pitjor sort van tenir els quatre Scher
zi de Chopin, d’articulació erràtica a la mà dreta. L’ombra de Sokolov és molt i molt allargada...