I la cultura?
El debat sobre el nou model cultural de Barcelona es va despatxar amb vaguetats
“La vida és curta, però l’avorriment l’allarga”, deia un escriptor francès quan el pas del temps encara el mesuraven rellotges de paret robustos i el món era més silenciós. Ahir a l’Ajuntament de Barcelona va tenir lloc una comissió extraordinària per debatre un canvi de model cultural, perquè la cultura està inserida en una comissió que tracta temes de drets civils, com el top
manta, els poliesportius i la prostitució, i no hi havia temps per tractarla específicament. Ahir semblava que sí. La cultura era l’únic punt del dia, però el reglament tenia normes estrictes, tot just deu minuts per a cada portaveu. L’actor Juanjo Puigcorbé, d’ERC, va trepitjar l’accelerador a fons per poder dir, sense respirar, tot el que volia dir: sobretot, recordar que iniciatives participatives com el Lliure es van fer gràcies a l’impuls dels creadors i després eren seguides per la resta de ciutadans. No al revés. Cultura de barris? “No es pot calcar l’estructura de l’Institut de la Salut o la dels mossos d’Esquadra, amb un cap a cada barri”.
Ciurana, després del flasca al seu substitut en la tinença d’alcaldia, va acusar el govern actual d’“empetitir la potència cultural de Barcelona; la cultura ha desaparegut dels eixos bàsics. Voleu promoure la música en viu i tanca Heliogàbal”.
Al document que va presentar l’equip de govern hi havia propostes genèriques, amb ressons del vell debat sobre cultura popular i d’elit, mentre s’elabora el pla del decenni, 2016-2026. El presentaran aviat? Berta Sureda, comissionada de Cultura, va dir a aquest diari que encara està molt verd. El moviment slow dels rellotges de paret. El document era vaporós, i les intervencions, també. Es va parlar del projecte d’obrir una franquícia del museu de l’Hermitage. “Encara ho estem estudiant”, va contestar Asens. “M’alegro que per fi parlem de coses concretes”, va contestar sense ironia el socialista Daniel Mòdol, que parlava lentament, expandint el temps, potser per donar el contrapunt de la pausa a l’acceleració de Puigcorbé. La comissionada Berta Sureda, asseguda a l’esquerra d’Asens, va començar a fer una rèplica, pe- rò la presidenta de la comissió, Montserrat Benaedí, la va interrompre. No li corresponia parlar. Asens va voler donar una notícia: havia parlat feia unes quantes setmanes amb el secretari de Cultura en funcions del Govern de Madrid José María Lassalle sobre la Biblioteca Provincial de Barcelona: “S’ha desencallat el tema de l’arxiu Carme Balcells perquè vingui íntegrament a Barcelona, i a més a més posarem el seu nom a la Biblioteca”. “Si segueix al Govern, evidentment”, va dir, sense aclarir si serà una còpia digital o per què es donaria el nom del centre a una agent literària.
Aleshores va veure una oportunitat Ángeles Esteller, del PP: “Si no hi ha Biblioteca Provincial és perquè els seus antecessors es van negar a complir les fases”. I va arremetre contra Barcelona en Comú: “Ja ha passat el temps del realisme soviètic. Vostès se serveixen de la cultura per adoctrinar políticament. Ja no hi ha lluita de classes”. Maria Rovira, de la CUP, va acceptar el desafiament: “la lluita de classes és viva, i miri la vaga d’ara per demostrar-ho”.
Hi va haver un parell de picabaralles sobre –“Vostè és deshonest”– talls de paraula –“Li queden cinc segons, quatre, tres...”– i el temps del debat sobre el nou model cultural de Barcelona va expirar. Jaume Asens, en algun moment, va insinuar que potser la cultura hauria de tenir comissió pròpia i no compartir-la amb el top manta.