Colossal

Greg Dulli Lloc i data: Barts (24/II/2016)

Fa just un any Greg Dulli va oferir un concert amb de The Afghan Whigs, en l’adjacent Apolo, que va demostrar que la resurrecció d’aquesta mítica banda del rock alternatiu no era cap caprici nostàlgic, sinó una mostra de poder incontestable. Ara el d’Ohio, aprofitant el seu magnífic estat de forma, i mentre treballa en un nou disc, s’ha embarcat en la gira An evening

with Greg Dulli, en què repassa la seva trajectòria en un format menys acústic del que s’havia anunciat.

Trenta anys de carrera donen per a molt, i per això al festival Guitar BCN va oferir un repertori que alterna els temes de The Afghan Whigs amb els del seu projecte posterior The Twilight Singers i un gest de complicitat –l’inflamat lent The

body– al duo The Gutter Twins, que comparteix amb Mark Lanegan. També algunes versions que va portar al seu terreny, personal i intransferible, des de My funny Valentine fins al Modern dance de Bowie, passant pel tradicional Black is the

colour.

Alternant la guitarra acústica i els teclats, i envoltat per un grup eficaç que va passar del trio al quintet quan s’hi van afegir els teloners del grup italià Afterhours, va arrodonir una actuació magnífica i va demostrar que amb passió i grans recursos vocals la cançó més senzilla es pot convertir en grandiosa. Així, les ressonàncies literàries de Martin Eden van passar de la intimitat del piano a l’èpica; va ser una constant propiciada per la seva veu dolençosa i torrencial, doblada moltes vegades pel guitarra solista David Rosser, escuder eficaç que també va fer rock dur a So tight i va contribuir que cançons com Step into the light sonessin en un registre semblant al de Bruce Springsteen. A l’altre extrem, el violí de Rodrigo D’Erasmo va posar un accent country a The lure would prove too much i va plorar en l’emocionant crescendo de Can rova, cosa que va ajudar a confirmar Greg Dulli com un cantautor colossal.