La decisió de l’Eilis
L’èpica de l’emigració és una èpica més aviat íntima, de curt abast i de terrer. Sobretot si la comparem amb marxar cames ajudeu-me del propi país perquè hi ha perill de la vida. Això no és emigració: això és desesperació i violència. Brooklyn, en canvi, parla d’Eilis Lacey, una bona noia irlandesa que emigra als Estats Units a la primeria dels anys cinquanta sota la protecció de l’Església. Té un to principalment agredolç, explicat al vell estil del melodrama clàssic. D’aquesta manera esdevé terriblement efectiva sense haver d’aixecar la veu, instal·lada allà on es pesa la malenconia.
Brooklyn és una història de comiats, d’enyorança i de retrobaments. Amb l’Eilis en mans d’una sublim Saoirse Ronan. Comencem amb ella: s’ho mereix. Ronan, en el paper d’Eilis, brilla d’una manera tan intensa que encega tot el que l’envolta. Especialment els altres personatges que, al seu costat, no són personatges: són meres comparses. Amb ella, tota la resta tant és: a Brooklyn ens importa ella, Saoirse Ronan, projecte de Bette Davis abans de fer La lloba, quan l’actriu apuntava maneres. Una presència de força i sensibilitat impressionants.
I una vegada acabat l’elogi a Saoirse, ja ens podem ocupar de la resta, que no és pas poc. Brooklyn es basa en la novel·la homònima de Colm Tóibín, tot i que el guió el firma un altre escriptor, Nick Hornby (inoblidable el seu Alta fideli
tat). Tots dos semblen entestats a matar cantells, polir sortints, evitar ferides. A Brooklyn se santifica Brooklyn com a lloc d’acollida, de la mateixa manera que s’endimonia Irlanda.
Nova York no existeix, ni la seva mítica tampoc. Només Brooklyn. L’Eilis és contractada de dependenta, igual que la protagonista de
Carol: el món dels cinquanta als Estats Units vist des d’un taulell d’uns grans magatzems. Però, al contrari de la Carol, l’Eilis no alimenta desitjos inconfessables ni passions ocultes. El seu drama és lluminós, fet de petites coses i aspiracions senzilles. Però ha de tornar a Irlanda, i allà descobreix que la vida pot ser d’una altra manera. És aquesta potser l’única passió fosca d’un film lluminós: què cal fer? Quedar-se o tornar? Ara que Irlanda la tracta bé. La decisió està a les seves mans. /