El valor d’Àfrica i Àsia
Les claus de la jornada electoral
El congrés extraordinari de la FIFA consta d’un ordre del dia de 12 punts, i el de l’elecció del president és el penúltim. Abans es debatran i es votaran les propostes de reforma dels estatuts de l’organisme. La jornada electoral es regeix per una sèrie de normes que permetran saber el nom del nou president entre cinc candidats. Aquestes són les claus d’una jornada d’alta transcendència que marcarà el futbol dels pròxims anys.
Qui forma la Comissió Electoral?
Els vicepresidents de les comissions Disciplinària (Lim Kia Tong, Singapur) i d’Apel·lació (Fernando Mitjans, Argentina), a banda del president de la Comissió d’Auditoria i Conformitat, l’italià Domenico Scala, que és qui la presideix.
Com funciona la votació? Es farà per vot secret del congrés de la FIFA, que reuneix totes les federacions afiliades. Totes tenen un vot, tret de les que estiguin sancionades. N’hi ha dues, Indonèsia i Kuwait, que segurament quedaran eliminades. No es permet el vot per delegació ni per carta. Les federacions es poden abstenir en qualsevol moment. Per elegir el nou president en la primera votació calen dos terços dels vots. Per a la segona i següents (si són necessàries) n’hi ha prou amb la majoria simple (més del 50%) dels vots. En cada votació s’elimina el candidat menys votat.
Quins actes es fan abans de les
votacions? Abans d’obrir la votació els candidats tenen l’oportunitat de presentar el seu programa al congrés. Abans o durant la sessió qualsevol dels aspirants a la presidència pot retirar la seva candidatura. Fins i tot abans de cada ronda de votació es poden retirar candidatures.
Quan se sabrà el nom del nou
president? Al final de cada ronda de votació el president del congrés anunciarà els resultats. Però és imprevisible quant durarà la sessió, ja que depèn de la quantitat de rondes que s’hagin de fer. En qualsevol cas, però, el mandat del nou president comença després de la sessió en què ha estat elegit.
Com es reparteixen els vots?
Tenen dret a vot 209 associacions d’arreu del món, però no és estrany que els continents votin en bloc. Per això és fonamental saber quin és el repartiment de poder. La Confederació Africana té 54 vots, i l’europea (la UEFA), 53. Són els dos blocs principals. Després és decisori el paper de l’AFC (Confederació Asiàtica), amb 46 vots. La segueix la Concacaf (Nord-amèrica i Amèrica Central), amb 35, i queden com a blocs de menys importància el d’Oceania (11 vots) i el de Sud-amèrica, amb només 10 malgrat la seva importància i historial.
Qui és el favorit? Si el xeic Salman bin Ibrahim domina, com s’assegura, el bloc africà i l’asiàtic és pràcticament imbatible. Però Infantino ha treballat a fons per esgarrapar vots africans, cosa que, sumat al seu teòric control d’Europa, li obre bones possibilitats. Fins i tot s’ha especulat amb una aliança d’última hora entre els dos candidats. Els altres tres aspirants no compten en les apostes.
Què passa amb les reformes?
Una comissió de reformes actua des de fa mig any i té entre els objectius que el nou president cedeixi poder a una consell amb àmplies atribucions. També es treballa per limitar els mandats a un màxim de 12 anys. Les reformes necessiten un vot favorable de tres quartes parts del congrés.
Veurem una FIFA més democrà
tica? És la segona gran incògnita de la jornada, amb el nom del nou president. L’organisme està anquilosat i l’abast de les reformes, si es duen a terme com està previst, tampoc no és revolucionari. Fins i tot amb les mesures que s’anuncien es manté la possibilitat que una sola persona acumuli el poder durant períodes llargs. En el nou repartiment d’atribucions és el secretari general qui acumula funcions de poder gairebé il·limitat, i caldrà veure com el controlen els membres del nou consell, que, al seu torn, seran elegits per les seves pròpies confederacions.
Continuaran les detencions? La gran majoria dels dirigents de la FIFA dels últims anys estan detinguts, sancionats o amb expedients en curs. La possibilitat de reunir els representants de les 209 federacions del futbol obre totes les especulacions perquè permet una actuació lliure de la policia per emprendre detencions o interrogatoris. Una ocasió similar, segons els estatuts, podria no repetir-se fins al 2019.