Bé l’Arsenal i dos més
L’altre dia contra l’Arsenal Messi es va treure una espina que feia temps que duia clavada. No li havia fet cap gol al porter Cech, ni al seu equip actual ni abans, al Chelsea. I dimarts passat li va perforar la porteria dues vegades. I una de penal, que tal com els llança el Barça últimament té més emoció.
Al final del partit, Cech va anar a trobar Messi, li va allargar la mà i li va fer una abraçada mentre tots dos somreien. Cosa inimaginable en altres partits amb altres equips que entenen la rivalitat com a enemistat. Va ser Cech qui va buscar Messi, després de rebre les seves dues castanyes. El porter de l’Arsenal s’hauria pogut sentir frustrat davant el menut golejador, a qui supera d’uns quants pams, però el va abraçar somrient. Podria passar, una cosa així, amb altres estrelles que han guanyat la Pilota d’Or? I una altra pregunta. Aquestes estrelles rutilants, generen el mateix respecte personal, encara que siguin guapos i rics?
Per sort, el de Cech no és un cas aïllat. El Celta de Vigo i la Unión Deportiva Las Palmas fa poc també han donat exemples d’esportivitat i distinció en els partits de Lliga contra el Barça. Val la pena destacar-ho, perquè no s’ha de perdre la fe. La dignitat i les bones maneres no han desaparegut de l’esport d’alta competició. Ni tan sols del futbol, on tants interessos –especialment econòmics– es dirimeixen en els grans partits, i encara més si es tracta d’eliminatòries. La sort és que al costat dels mals exemples, cada dia hi ha més casos positius.
El futbol actual és molt físic, com se sol dir, però això no significa que tothom aprofiti aquest pretext per justificar la falta de correcció. Encara hi ha equips que saben enfrontar-se a un ri-
El porter de l’Arsenal va anar a trobar Messi, que no l’havia batut mai, i el va abraçar després d’haver rebut dos gols
val favorit sense repartir llenya. Encara hi ha excel·lents professionals que saben contenir la seva impotència davant un oponent superior. No tothom explota com ho va fer Ujfalusi quan jugava a l’Atlètic de Madrid, en el partit del Vicente Calderón en què va lesionar Messi de consideració, ni com va estar a punt de fer-ho fa ben poc Filipe Luis, amb la mateixa honorable samarreta.
L’exemple que han donat els jugadors de l’Arsenal, el Celta i el Las Palmas és plausible. En el primer cas, no només per la manera com van encaixar la golejada que els havien infligit, sinó també per la reacció de l’equip al penal que Messi va deixar per a Suárez amb un toc suau, tot i que era per a Neymar. Sobre això no hi va haver ni una mala paraula. I en el segon cas, per la netedat amb què els canaris van lluitar contra un Barça que va acabar demanant l’hora. Van jugar com lleons, amb una plantilla basada en el planter, que encara té més mèrit. Això que dèiem: no s’ha de perdre la fe. Hi continua havent lloc per a la noblesa en l’esport.