El president del TSJC demana diàleg amb Catalunya
Jesús María Barrientos avisa que els tribunals no són la solució per al debat sobiranista
El nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va assumir ahir el càrrec reafirmant la seva missió de vetllar pel compliment de la Constitució, però també propugnant el diàleg sobre Catalunya: “Als polítics els correspon trobar respostes imaginatives”. El president Puigdemont no hi va anar.
Va ser un discurs amb avisos. Amb dos. El primer: les lleis del Parlament no poden superar el marc de la Constitució i de l’Estatut. El segon: el problema català no se solucionarà als jutjats. Jesús María Barrientos va prendre possessió ahir com a nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ho va fer abordant en la seva al·locució la qüestió en la qual tots pensen: el previsible xoc entre el sobiranisme i els tribunals.
Perquè aquest és el tema que és a sobre de la taula en els ambients jurídics de Catalunya. I Barrientos el va abordar en el seu discurs. En primer lloc, per assenyalar que “Catalunya es troba immersa en un intens debat social relacionat amb la proposta de revisió de
Carlos Lesmes, onze presidents de tribunals superiors i nou vocals del CGPJ van assistir a l’acte
l’actual model d’encaix i convivència amb la resta d’Espanya. El Parlament de Catalunya, en qualitat de dipositari de la voluntat democràticament expressada pel poble català, està plenament legitimat per emprendre iniciatives de millora d’aquest marc de relacions i convivència; tot i això, el mateix Parlament suporta la seva legitimitat en l’Estatut de Catalunya i, abans, a la Constitució espanyola del 1978, de tal manera que cap d’aquestes normes bàsiques no es podrà veure superada si no és prèvia la seva reforma, aconseguida pels procediments que s’hi estableixen. Aquest és l’Estat de dret que tots ens hem donat i el pla més sòlid de la nostra convivència pacífica”. Aquest va ser el primer avís: les iniciatives legislatives sobiranistes no poden depassar aquest marc. “Cap llei no es pot considerar democràtica si ignora l’Estat de dret”.
Però esclar, si existeix la discrepància sobre si s’ultrapassa aquesta frontera, la polèmica es traslladarà als jutjats. Barrientos va assenyalar: el Poder Judicial “ha de ser la garantia última de la preservació d’aquest Estat de dret. Els jutges i tribunals tenim la greu encomanda de complir i fer complir la Constitució i el conjunt de l’ordenament jurídic”. Ara bé, i aquí hi ha el segon avís: “Que ningú no acudeixi als jutjats i tribunals a la recerca de solucions al debat social obert actualment a Catalunya. Només als responsables polítics correspon encarrilar aquest debat i articular respostes imaginatives que puguin resultar acceptades per àmplies majories socials”. Dit d’una altra manera: que no traspassin als jutges la papereta per convertir un problema polític en un de judicial.
El nomenament de Barrientos es produeix, precisament, en un moment en què s’està produint aquesta fricció entre les iniciatives polítiques i els tribunals; una situació que desperta susceptibilitats. Però no sembla que l’hagin de deixar sol, el nou president del TSJC. A la seva presa de possessió va estar acompanyat per Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial; per nou vocals més del CGPJ, i per onze presidents d’altres tribunals superiors d’Espanya. Per part de la Generalitat hi van assistir els consellers de Justícia, Carles Mundó, i d’Interior, Jordi Jané. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es trobava a l’Ajuntament de l’Hospitalet, encara que els seus predecessors acostumaven a assistir a aquest acte. Tampoc no hi va ser la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ni l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ahir tenia sessió plenària al seu consistori.
Jesús María Barrientos és el cinquè president del TSJC des que va iniciar la seva etapa el 1984, després de José Antonio Somalo, Guillem Vidal, Maria Eugènia Alegret i Miguel Ángel Gimeno. És molt possible que durant el seu mandat s’ampliïn les competències d’aquesta instància per revisar sentències de les audiències provincials, i, per tant, haurà d’incrementar el nombre de magistrats adscrits a ell. Fins ara, Barrientos presidia la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona i reforçava la Sala Penal i Civil del TSJC, on va formar part del tribunal que va jutjar i va condemnar l’exalcalde de Lloret i exdiputat al Parlament Xavier Crespo.
Carlos Lesmes, en el seu discurs en l’acte, va recordar que “els jutges estan obligats a fer complir la llei i la Constitució sense ambigüitats ni càlculs oportunistes”, mentre que el president sortint, Miguel Ángel Gimeno, va reclamar més independència per als jutges davant la “complexa situació política”; que siguin més lliures de pressions: “De les que tinguin origen en altres poders de l’Estat, dels mateixos membres del Poder Judicial i dels interessos en joc”.
El president sortint va reclamar més independència judicial davant la “complexa situació política”