El suís Infantino ja controla la FIFA
El candidat europeu venç el xeic Bin Ibrahim i succeeix Blatter al capdavant del futbol mundial
El suís Gianni Infantino té la mà trencada a conduir sortejos de la Champions. La seva calba lluent solia ser sinònim que els aficionats al futbol estaven expectants per saber la sort dels seus equips. I ahir la seva victòria a les eleccions de la FIFA va ser com una eliminatòria de la Lliga de Campions. Al partit d’anada, és a dir, la primera ronda de votacions, va aconseguir una petita avantatge, i al de tornada, és a dir, la segona ronda, es va moure bé entre bambolines per accelerar i obtenir un triomf clar sobre el seu principal rival, el xeic Bahrain Salman bin Ibrahim. Es va aixecar, es va posar la mà al pit i va assistir emocionat a l’ovació dels assistents. Després es va fondre en una abraçada esportiva amb Bin Ibrahim i va dedicar unes parau- les als representants de la FIFA.
“Hem d’aconseguir recuperar la confiança en la FIFA, el respecte per la FIFA i la credibilitat d’aquesta institució. Tots plegats en restablirem la imatge. Hem passat moments tristos, moments de crisi, però això ja s’ha s’acabat. El futbol ha de tornar a prendre el protagonisme. Necessitem implementar les reformes i mostrar transparència”, va dir el vencedor als delegats del congrés.
Infantino es va convertir així en el successor del seu compatriota Joseph Blatter i va resultar elegit fins al 2019. Van ser els comicis a la FIFA més emocionants des del 1974, quan l’etern João Havelange va aconseguir el poder. Per primera vegada des d’aleshores va caldre anar a una segona votació perquè a la primera cap dels quatre candidats (el sud-africà Tokyo Sexwale es va retirar just abans que comen- cés la recollida de vots) no va aconseguir els dos terços de suports necessaris per cantar victòria. Un total de 88 vots per a Infantino, 85 per a Bin Ibrahim, 27 per a Bin Al-Hussein i set per al francès Jérôme Champagne. El partit anava molt igualat i Infantino va saber sumar, a banda del gruix dels 53 vots d’Europa i els deu de Sud-amèrica, molts suports d’altres confederacions, com Àfrica i Àsia.
A la segona votació la majoria dels vots de Bin Al-Hussein i de Champagne van anar a parar a les arques d’Infantino.
Amb cara amable i simpàtica, antiga mà dreta de Michel Platini a la UEFA, a qui ahir va donar les gràcies, el suís s’enfronta a un repte de dificultats ciclòpies, el de poder restaurar la credibilitat de la FIFA, feta miques per casos de corrupció, tràfic d’influències i, directament, delinqüència.
Val a dir que ara és una institució destrossada pels abusos de poder i amb l’antic president, Joseph Blatter, suspès de qualsevol activitat futbolística.
Per marcar el començament d’una nova era, ahir els 207 delegats de la FIFA van aprovar per àmplia majoria (179 vots a favor) un paquet de reformes que han de permetre un mínim de transparència en l’organisme rector del futbol mundial.
Així doncs, es limita a un màxim de 12 anys el temps en què un president pot ocupar la poltrona, el Comitè Executiu es transfor- marà en un consell que passarà de 24 a 36 membres, amb una quota mínima de sis dones, el secretari general ampliarà les funcions i els sous del president, els membres del consell i el secretari general es publicaran anualment.
Tot plegat amb l’objectiu d’aixecar-se del fang i provar de minimitzar els danys econòmics que li cauen al damunt. Al llarg del cicle 2015-2018, la FIFA preveu pèrdues per valor de 503 milions.
Una de les apostes d’Infantino és la d’ampliar el nombre de participants al Mundial de 32 països a 40, una aspiració que rep l’oposició de l’associació de clubs europeus (ECA), que ahir ja va demanar al nou president que ni se li acudeixi posar en pràctica aquesta mesura per no saturar encara més el calendari. La partida d’Infantino tot just acaba de començar.
EMOCIÓ INICIAL
Per primera vegada des del 1974 va caldre anar a una segona votació per determinar el vencedor