Nou mesos

NO és fàcil passar de l’activisme del carrer a la governabilitat dels despatxos. Una cosa és vestir-se de superheroïna per rebentar un acte d’IC (ara socis) i una altra abillar-se per a un sopar al Liceu amb el Rei. Ada Colau és una dona llesta i amb coratge, però l’efecte que fa és que els seus onze regidors no permeten la millor gestió de la ciutat. La poca presència dels regidors als districtes és una paradoxa per als que s’omplen la boca amb els processos participatius, mentre ells participen tan poc de la vida d’aquests barris que diuen defensar. Colau s’acosta als nou mesos de mandat i ella i el seu equip no han aconseguit complicitats amb altres grups, fins al punt que difícilment podran aprovar el pressupost.

Més enllà d’aquesta adjectivació buida sobre la Barcelona que propugnen, el cert és que els barcelonins desconeixem el seu projecte de ciutat. S’ha arribat a proposar el decreixement, com si es pogués millorar la qualitat de vida dels ciutadans, rebaixar les xifres d’atur o resoldre els seus dèficits sense que la capital catalana creixi. No es vol més turisme, ni més hotels, ni més terrasses, ni més inversions foranes. I molts fons han buscat altres ciutats per col·locar els seus diners. Aniria bé que Colau i el seu equip expliquessin quina és la ciutat en què s’inspiren.

Dijous, l’Ajuntament va presentar el seu model cultural en un acte fallit, per inconcret, parcial i contradictori. Com si la cultura amb majúscules els incomodés. Allò de “la democràcia cultural” com a concepte va desembocar en la frase que la cultura no és el que passa al Liceu, sinó als ateneus populars. Algú li ha explicat al regidor Asens el que fa aquesta institució per portar l’òpera a les classes populars? Barcelona no es pot permetre tants dubtes i una mirada tan miop. A aquest Consistori li queden tres anys i tenen temps per ampliar horitzons, no sigui cas que ens deixin una ciutat sense nord. I, sobretot, irreconeixible.