Els temes del dia
El nomenament del suís Gianni Infantino com a nou president de la FIFA, i el cicle de conferències sobre el temps que se celebra al CCCB.
L’ADVOCAT suís Gianni Infantino, de 45 anys, va ser elegit nou president de la FIFA després de derrotar els altres candidats en la segona volta de les eleccions celebrades en el marc d’un congrés extraordinari celebrat ahir a Zuric. El fins ara secretari general de la UEFA va batre el seu principal rival, Salman bin-Ibrahim, membre de la família reial de Bahrain, màxim favorit i fins ahir vicepresident de la FIFA i president de la Confederació Asiàtica. L’elecció d’Infantino obre la porta a una nova era de l’organisme, més necessitat que mai de posar fi a l’opacitat, les males pràctiques, el suborn, les donacions i la corrupció dels seus membres, per posar l’entitat, que gestiona centenars de milions d’euros, al dia.
Infantino comptava d’entrada amb el suport de la UEFA i dels països americans. Per aquesta raó, durant la campanya va treballar per atreure cap a la seva candidatura una part del vot africà, que en bloc donava suport a Bin-Ibrahim, amb la promesa d’ampliar a 40 la xifra de països participants en un Mundial. En el celebrat el 2014 al Brasil hi va haver 32 seleccions. El seu principal rival, el derrotat Bin-Ibrahim, que va tenir un paper principal en la polèmica concessió del Mundial del 2022 a Qatar, ha fet la campanya envoltat de prestigiosos futbolistes i entrenadors com Figo, Capello o Mourinho. La seva derrota també té a veure amb el paper que va exercir en la repressió dels esportistes de Bahrain que es van significar en les protestes en la primavera àrab d’aquell país del Golf, l’any 2011.
El nou president haurà d’afrontar la reforma del màxim organisme del futbol mundial, sacsejat pels casos de corrupció que van obligar l’anterior president, Joseph Blatter, a renunciar, quatre dies després de ser reelegit per cinquena vegada el maig passat; i bona part de la cúpula de la FIFA –15 dels seus 21 membres–, a depurar les seves responsabilitats davant la justícia. El programa de reformes acordat per la comissió sembla més un lampedusià arranjament de la façana que una adequació profunda de la direcció del futbol als temps actuals. En síntesi, l’opac comitè executiu serà substituït per un consell format per 36 persones, el mandat de les quals, com el del president, no podrà superar els dotze anys; els integrants hauran de passar un examen d’idoneïtat per evitar conflictes d’interessos i les seves retribucions seran públiques; el nou president perd poder executiu, que recaurà en el secretari general, nou home fort de l’organisme, mentre que el consell quedarà al marge d’operacions comercials. La profunditat de les reformes a escometre dependrà de la voluntat del president Infantino i del secretari general.
En tot cas, l’era Blatter ha arribat a la fi. El president de la FIFA entre el 1998 i el 2015 s’ha caracteritzat per una gestió deplorable, esquitxada de casos de corrupció, decisions polèmiques –com el Mundial de Qatar– i d’intercanvi de favors i d’una actuació econòmica opaca que, finalment, va ser desbaratada per l’acció de la justícia nord-americana i britànica, cosa que el va portar a la renúncia i, juntament amb l’expresident de la UEFA, Michel Platini, a ser apartat de tota activitat relacionada amb el futbol per un període de vuit anys, sanció que, recentment, es va reduir a sis.
Infantino té per davant el repte d’aplicar-se amb decisió a dotar la FIFA d’una gestió professional i transparent, lluny dels tripijocs del seu predecessor. Un esport que mou un negoci econòmic tan abundant no pot estar en mans de qui no les té netes.