Urnes sense sancions
Disputa radicals-reformistes a les primeres eleccions després de l’acord nuclear
Poc abans de les vuit del matí, després de saludar d’un en un els integrants de la taula de votació i deixar-se fotografiar per centenars de periodistes, el líder suprem de la Revolució, Ali Khamenei, obria les eleccions a l’Iran. Les primeres després de l’acord nuclear i l’aixecament de les sancions econòmiques.
Somrient, i sense cap rastre de la tensió política de les últimes setmanes, va introduir a les urnes les paperetes per a les dues eleccions: al Parlament i al Consell d’Experts, que té entre els seus objectius monitorar la tasca del líder i designar-ne el successor en cas de mort.
“Cada iranià que estimi l’Iran, la Revolució Islàmica, la glòria i
El Consell de Guardians no havia vetat mai tants candidats; la majoria, reformistes
l’honor del país ha de participar en aquestes eleccions”, va dir el líder suprem després de dipositar el seu vot. Tot sembla indicar que va ser així, i que per això va caldre endarrerir quatre hores el tancament dels col·legis electorals.
A l’entrada de la mesquita de Khavaran, al sector on va viure l’aiatol·là Khomeini, l’ambient era molt més festiu que al barri de Khamenei, sota les més estrictes mesures de seguretat. El que va ser l’epicentre polític de la República Islàmica ha passat a ser el centre del bloc progressista liderat per l’expresident Haiximi Rafsandjani i en el qual té un gran protagonisme també Hassan Khomeini, nét de l’imam i un dels candidats desqualificats pel Consell de Guardians.
Aquest consell, format per dotze clergues, ha estat al centre de la polèmica les darreres setmanes. Si bé ha d’analitzar les credencials revolucionàries i religioses de cada nominat a un càrrec d’elecció popular, mai abans no havia eliminat tants candidats com en aquestes eleccions. De 12.000 noms que es van presentar al Parlament, van vetar-ne la meitat. Els reformistes s’emporten la pitjor part: només van rebre llum verda 200 candidats dels 3.000 presentats. En aquest carreró costerut, adornat amb banderoles de l’Iran, molts joves esperaven amb paciència que els toqués el torn d’omplir la dispendiosa papereta en la qual havien d’escriure els 30 noms dels seus candidats al Parlament i els 16 al Consell d’Experts. “Requereix paciència i demana el seu temps. Però no m’importa. Ho fem pel futur del país”, explicava Soma, de 35 anys, que tenia guardat al seu mòbil la llista de candidats que hauria d’escriure al paper. Com molts altres, hi anava disposada a votar pel bloc progressista.
“Aquestes eleccions són importants perquè s’enfronten els dos blocs de pensament que hi ha a l’Iran. Qui guanyi decideix el futur del país”, explicava aquesta doctora en enginyeria poc abans que apareguessin els càntics amb què els assistents saludaven l’expresident reformista Mohamad Khatami, que amb prou feines va poder exercir el seu dret per la gentada que l’envoltava.
“Khatami, Khatami, que Déu estigui amb vostè”, “Hola a Mussavi, Salut a Khatami,” cridaven mentre l’empenyien cap a l’interior de la mesquita on hi havia les urnes. Després d’uns moments de confusió, un moderador va haver de demanar als assistents que es calmessin per no crear problemes. L’expresident Khatami no pot aparèixer ni ser esmentat en cap mitjà de comunicació iranià per ordre de la justícia.
Una altra cosa són les xarxes socials, on Khatami és una estrella. El seu vídeo convidant a votar es va tornar viral. Era part d’una campanya alternativa del bloc progressista per difondre la idea que una votació massiva és l’única manera de trencar el balanç de forces creat pel Consell de Guardians.
“L’Iran passa per una era de canvis importants, el podem anomenar l’era postsancions, i és molt important per a nosaltres els iranians poder controlar quins seran les polítiques que s’implementaran després d’aquestes eleccions”, explicava Yasser, un jove de 27 anys que assegurava que havia decidit votar després de veure diversos vídeos publicats per personalitats properes al reformisme. “Hem d’elegir gent que pugui canviar el
El barri de Khomeini ara és progressista; al seu nét li han prohibit presentar-s’hi
destí del país”, assegurava mentre esperava amb calma el seu torn per votar.
Feia dues hores que Yasser esperava als voltants de la congestionada mesquita d’Hosseinie Ershad, al nord de la ciutat, i hauria de fer-ho almenys per una més. Un escenari diferent del que es vivia en alguns sectors menys privilegiats de la ciutat, on amb prou feines se sentia l’ambient electoral. “Per què he de votar si la meva vida no canvia mai. Cada dia hi ha més dificultats en aquests carrers”, deia Mariam, de 40 anys, que manté els seus dos fills des que el seu marit la va deixar.
“Ells creuen que voler tenir millors relacions amb el món és vendre’s als poders estrangers. És només una maniobra per crear pànic entre la població”, assegurava Hadi, de 37 anys, que havia assistit amb sis integrants de la seva família a votar al centre de la ciutat. “Jo crec que a Rohani se l’hauria de recompensar més pel que ha fet pel país”, sentenciava aquest home recordant que va arribar a la presidència sota la promesa de firmar un acord amb Occident pel tema nuclear a canvi de l’aixecament de les sancions.
“Aquestes eleccions són la de- mostració de la política independent del país i la seva sobirania nacional”, va declarar Rohani després de votar. És un missatge al sector més radical, que l’ha acusat en diverses ocasions d’estar lliurant l’Iran als Estats Units i la Gran Bretanya. El fantasma de la infiltració estrangera va marcar de principi a final la campanya electoral.
“Quan parlo sobre un complot d’infiltracions dels Estats Units, frustro molta gent. Ells pregunten per què nosaltres parlem d’infiltració tot el temps... Però hi ha un complot real. Algunes vegades fins i tot els mateixos infiltrats no saben que en formen part”, va afirmar el líder suprem, que si bé va donar el vistiplau per a la firma de l’acord nuclear continua advertint repetidament sobre les intencions dels “poders arrogants”.
Les eleccions d’ahir marcaran més que mai el futur de l’Iran. Si seguirà el camí dels radicals o, al contrari, optarà pel camí del govern de Rohani i el bloc progressista: reformes socials i continuar amb l’obertura al món.
“Aquestes eleccions són la demostració de la política independent del país i la sobirania”