Els països dels Balcans ignoren la UE i bloquegen els refugiats
Macedònia, Sèrbia, Eslovènia i Croàcia deixen passar només 580 persones al dia
Els països de la ruta dels Balcans estan decidits a tallar aquesta via d’entrada a Europa. Ignorant les crides de la Unió Europea a evitar les mesures nacionals unilaterals que puguin provocar una crisi humanitària en un altre país, els governs de Macedònia, Sèrbia, Croàcia i Eslovènia –aquests dos últims, membres de la UE– han pactat deixar passar només 580 demandants d’asil el dia. La me-
El Govern grec pren mesures per alentir el trasllat de refugiats des de les illes de l’Egeu a Atenes
sura arriba després que Viena prengués la decisió de limitar a 80 el nombre diari de sol·licituds d’asil i no deixar-ne passar més de 3.200 amb rumb a Alemanya. El simple anunci sembla haver tingut l’efecte dissuasiu buscat: aquesta setmana no s’han cobert les quotes previstes. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, es va mostrar preocupat per aquestes mesures, que –va recordar– vulneren la Carta de les Nacions Unides.
Fa dies que Berlín i les institucions europees demanen paciència i voluntat política als governs per evitar el tancament de fronteres. Paciència perquè el pla d’acció acordat amb Turquia per frenar la sortida de refugiats –reforçat ara amb la intervenció de l’OTAN, que ha pactat amb Turquia tornar-li els refugiats que es trobi al mar Egeu– doni fruits, i voluntat política per aplicar les decisions pactades a escala europea: des del registre de tots els refugiats (Grècia) a accelerar el seu repartiment cap a altres països del club.
Els centres de registre a les illes gregues ja estan funcionant i haurien de permetre redistribuir centenars de persones al dia, assegura la Comissió Europea, que culpa els governs de demorar-se massa en els tràmits d’identificació; molts candidats acaben per renunciar a l’oferta i segueixen el camí pel seu compte. L’afluència de refugiats s’ha moderat des de principis d’any a causa del mal temps però milers de persones continuen arribant cada dia a les costes gregues (4.800 segons l’Acnur, una mica més de 2.000 segons l’Oficina Internacional de Migracions). Les conseqüències del blindatge dels Balcans comencen a notar-se. Macedònia va tenir pràcticament tancada la seva frontera pel pas d’Idomeni durant tot el dia d’ahir.
En vista de la situació, el Govern grec ha canviat d’estratègia. Si fins ara traslladava com més aviat millor els demandants d’asil des de les illes a Atenes o altres punts de la Grècia continental, aquesta setmana ha demanat als operadors de ferris que alenteixin les sortides. En paral·lel, el Govern està accele- rant l’obertura de més centres d’acolliment al seu territori. Es calcula que actualment hi ha unes 20.000 persones encallades a Grècia. L’objectiu de la UE que es faci càrrec de moltes més és un autèntic desafiament logístic i financer per al depauperat país. Donald Tusk, president del Consell Europeu, farà la seva ruta dels Balcans la setmana que ve, de Viena a Atenes passant per Ljubljana, Zagreb i Skopje, buscant “un consens europeu” de cara a la cimera UE-Turquia del 7 de març, una cita cabdal per a futures decisions.
Les dificultats logístiques actuals han deixat aparcat un altre problema polític: la negativa de molts països de l’Est a acollir refugiats. “No es pot ser europeu només quan hi ha diners per recollir”, els va criticar ahir el primer ministre italià, Matteo Renzi. La revolta “un dia els passarà factura”, avancen fonts europees.
Unicef i l’Acnur van anunciar ahir que en tres mesos tindran a punt 20 punts blaus per atendre nens i famílies de refugiats al llarg de les principals rutes migratòries a Europa. Els primers centres –que ofereixen assistència sanitària i assessoria, zones de jocs, internet i places per pernoctar– seran operatius aviat a Grècia, Macedònia, Sèrbia, Croàcia i Eslovènia. Un 60% dels immigrants que arriben a Europa són dones i nens.