La coalició irlandesa de govern no obté la majoria
El Fine Gael i el Labour són castigats per l’austeritat
L’economia irlandesa és tècnicament la de més creixement de la Unió Europea i els seus ajustos severs són posats com a model per tot l’establishment liberal. Però els votants han rebutjat la creixent desigualtat entre rics i pobres, i han castigat els dos partits patrocinadors de l’austeritat, integrants del govern de coalició que ha liderat el país durant l’últim quinquenni: el Fine Gael (dreta) i el Labour (centro esquerra).
Encara que el recompte oficial de vots no començarà fins avui, un sondeig a peu d’urna del diari
The Irish Times indica que el suport al Fine Gael ha caigut deu punts, del 36% al 26%, mentre el Labour ha baixat del 20% al 8% des de les eleccions del 2011. Paral·lelament, el Fianna Fail (centre transversal) ha recuperat terreny, situant-se en el 22%, el Sinn Fein (esquerra republicana) ha pujat fins al 15%, i hi ha hagut un auge dels partits petits i els candidats independents.
En termes d’aritmètica electoral això crea un panorama molt fragmentat, semblant a l’espanyol, amb notables dificultats per formar un govern estable. Una possibilitat, alimentada per les forces del sistema, és una gran coalició entre els dos partits tradicionalment més forts, el Fianna Fail i el Fine Gael, que enterrarien les seves diferències històriques, cent anys després de l’Aixecament de Pasqua que va obrir el camí de la independència. El pri- mer és hereu de la línia d’Eamon de Valera, oposat als acords amb Londres per a la partició de l’Ulster, i el segon de la de Michael Collins, que va donar suport a aquesta traumàtica separació.
L’economia ha dominat la campanya, relegant a un segon nivell temes com el paper de l’Església, i el declivi del seu pes polític ha sigut manifest a la campanya electoral. El nombre de votants que es declaren agnòstics o ateus s’ha duplicat en l’última dècada, mentre que la quantitat de sacerdots en actiu ha baixat un setanta per cent, i l’assistència a missa un trenta per cent. Amb l’homosexualitat descriminalitzada des del 1993 i els matrimonis entre persones del mateix sexe legalitzats l’any passat, la liberalització de les lleis de l’avortament sembla cada vegada més inevitable.
Això no vol dir que la influència del Vaticà hagi desaparegut completament en un país on la foto del papa Francesc adorna moltes sales d’estar, ni de bon tros. El noranta per cent de les escoles primàries i la meitat de les secundàries continuen estant sota el seu control, i amb això l’expedient acadèmic i l’educació que reben la immensa majoria d’irlandesos abans d’anar a la universitat o col·legis professionals. Però fins i tot aquest paper es troba en dubte.
Particularment conflictiu és el fet que, a l’hora d’acceptar o rebutjar les sol·licituds de matrícula, les autoritats eclesiàstiques donin prioritat als nens batejats.
Pressions per a una gran coalició entre Fianna Fail i Fine Gael en nom de l’estabilitat Creixen el Sinn Fein i els independents dins la tònica universal de càstig al sistema
Els que no ho estan disposen d’escasses alternatives, excepte anar a escoles públiques, que són poques i per a les quals sempre hi ha enormes llistes d’espera.
Fins i tot quan un alumne que no ha rebut l’aigua beneita a la pica baptismal aconsegueix ingressar en les escoles cristianes, la seva vida no és fàcil. La perspectiva espiritual domina gairebé totes les assignatures, ja sigui la geo- grafia, la història, les ciències o l’art, i un deu per cent del temps es dedica a l’estudi de la religió. Els qui es declaren agnòstics o ateus són enviats durant aquelles estones a les files del darrere de la classe a llegir un llibre o comptar les bigues.
La prohibició constitucional de l’avortament en pràcticament la totalitat dels escenaris és coneguda a Irlanda com la “vuitena es-
mena”, i fins ara cap govern no s’ha atrevit a desafiar a l’Església en el que constitueix el seu últim reducte des de la legalització l’any passat dels matrimonis del mateix sexe, un fet ja de per si revolucionari. Però és probable que la nova administració que surti de les eleccions celebrades ahir hagi d’agafar el toro per les banyes en vista de les creixents pressions socials.