Guardaespatlles a l’aula
Un professor universitari italià és assetjat per la seva posició en el conflicte de Líbia
Alguns parlen d’un retorn puntual de Maig del 68 o d’alguna cosa encara pitjor, del clima polític enverinat del decenni dels
setanta del segle passat, els anys
de plom del terrorisme. Potser és exagerat, però han provocat alarma a Itàlia l’assetjament i els insults rebuts, en plena classe, pel professor de Ciència Política Angelo Panebianco, que, a més,
és editorialista del Corriere della
Sera.
Les amenaces d’un petit grup radical, a la universitat de Bolonya, han obligat a posar protecció policial, amb agents de paisà, a Panebianco, de 67 anys, que hi ensenya des del 1976. Dos dies seguits, dilluns i dimarts d’aquesta setmana, uns busca-raons van entrar a l’aula, van interrompre la lliçó, es van encarar al professor i li van dir assassí, entre altres insults. El tema ha saltat a les tertúlies de ràdio i televisió i ha generat campanyes de recollida de firmes en solidaritat amb el docent. La immensa majoria dels estudiants també el defensa.
Fa temps que Panebianco provocava rancúnia en un sector de l’alumnat d’extrema esquerra. Però el detonant de les últimes accions va ser un article en portada del Corriere della Sera, el 15 de febrer passat, en el qual el professor abordava el creixent problema de Líbia. Segons Panebianco, Itàlia no ha comprès encara el que significa, en termes de seguretat, el replegament polític i militar dels Estats Units en algunes zones del món, especialment a l’Orient Mitjà, un procés que, segons el seu parer, podria accentuar-se segons qui guanyi les eleccions presidencials de novembre.
El que més va indignar els seus detractors va ser que Panebianco, en la seva reflexió, afirmés que els italians, des del 1945, s’han acostumat, còmodament, a viure amb la seguretat i la protecció que li brindava l’aliat nordamericà. “No hem estat capaços de desenvolupar una adequada cultura de la seguretat –va escriure el professor de Bolonya–. Ens assemblem a aquells nois que han tingut pares massa protectors i no són capaços d’espavilar-se per si sols”. Segons el parer de Panebianco, “els bons sentiments pacifistes que hem desenvolupat, no només la molt sana idea d’evitar la guerra a qualsevol cost sinó també la idea malalta que no cal preparar-se per defensar-se, són un luxe que ens hem pogut permetre gràcies a la protecció”. En l’article, Panebianco es va mostrar convençut que resultarà inevitable, tard o d’hora, la implicació d’Itàlia, “a la qual li correspondrà un paper de lideratge”, en una operació a Líbia per combatre l’Estat Islàmic. El problema, va afegir el professor, és que el Govern no ha preparat l’opinió pública per a aquesta intervenció militar i, quan aquesta arribi, “hi haurà forts contraatacs als carrers i al Parlament”.
Després de les agressions verbals, la suspensió de les classes i altres incidents, Angelo Panebianco va tornar a escriure un article, en primera pàgina del
Corriere della Sera, dimecres passat en què defensava les seves opinions, reivindicava el pensament lliure i alertava que “la democràcia és un règim molt fràgil” la supervivència del qual depèn a tota hora que “la moderació política prevalgui sobre l’extremisme”.
Respecte a Líbia, els fets semblen donar la raó a Panebianco. El Consell Suprem de Defensa, presidit pel cap de l’Estat, Sergio Mattarella, i amb participació de Renzi i diversos ministres, es va reunir dijous i va acordar donar llum verda a missions secretes a Líbia de comandos d’operacions especials, com ja fan els Estats Units, França i la Gran Bretanya. Cal veure quina serà la reacció dels pacifistes radicals i si tornaran a utilitzar Panebianco com a boc expiatori del seu descontentament.
A Angelo Panebianco li sap greu que tants anys de protecció americana hagin afeblit Itàlia