La foralitat no es toca
Un dels punts estel·lars del pacte signat aquesta setmana entre el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciutadans apunta a la desaparició de les diputacions provincials, que serien substituïdes per uns “consells provincials d’alcaldes”.
És veritablement significativa la similitud d’aquest acord entre Pedro Sánchez i Albert Rivera amb una de les grans promeses de l’actual primer ministre italià Matteo Renzi. Reformista de camisa blanca (més de centre que no pas d’esquerra), amb rerefons catòlic i una veritable obsessió per la xarxes socials, l’hiperactiu Renzi també és antiprovincial. L’exalcalde de Florència va arribar a la presidència del consell de ministres, el febrer del 2014, prometent la liquidació dels ens provincials. Tisores, tisores.
De moment n’ha reduït lleugerament el nombre (de 107 a 97) i està en curs un programa d’aprimament. Quan s’acabi la lenta reforma constitucional italiana, les províncies perdran atribucions i pes polític, sense desaparèixer del tot. Cap funcionari no es quedarà sense feina i sense estipendi. Hi haurà menys personal polític, si el gattopardisme ho permet. L’estalvi econòmic serà moderat.
Gran malabarista, Renzi ha convertit la qüestió de les províncies en un hàbil relat. El jove polític en mànigues de camisa intenta reduir la burocràcia, la qual es resisteix. Tot canvia per continuar més o menys igual, però la il·lusió reformista conti- nua vigent. Caldrà seguir amb atenció la peripècia de les províncies italianes.
L’incipient renzisme espanyol, bicèfal, tendre i necessitat de més vots al Congrés dels Diputats, també promet la desaparició de les poderoses diputacions provincials. Les primeres resistències no han trigat a aparèixer. Els barons territorials del PSOE no volen perdre poder ni capacitat de contractació. Ja veurem quin recorregut té aquest acord, a mesura que el Gran Centre vagi evolucionant com a nou format de la política espanyola, tant si hi ha aviat un nou govern, com si es va a unes noves eleccions.
El pacte exclou les diputacions forals del País Basc i Navarra, protegides per la disposició addicional primera de la Constitució. L’excepció no hauria pas de sorprendre ningú, malgrat la coneguda proposta d’Albert Rivera de procedir a una progressiva extinció del concert foral basc i del conveni foral navarrès. El PSOE no trepitjarà mai aquesta línia. El PP tampoc. Ciutadans tampoc. I Podem tampoc.
El Partit Nacionalista Basc, segur de si mateix en la conjuntura actual, s’ha pres uns dies per anunciar el seu vot en la investidura. No té gaire pressa per adherir-se al Gran Centre.