Les quatre conjures
Com en temps de Felipe González, el partit que governa Espanya se sent víctima d’una conjura. Només des d’aquesta teoria aconsegueix explicar la tempesta que li cau al damunt en forma d’investigacions, denúncies, detencions, crítiques al seu líder i, d’una manera increïble, accions d’àmbits governamentals que perjudiquen el PP. Aquesta conspiració és real o es tracta d’una paranoia dels governants, que no troben cap més manera d’entendre la pèrdua de vots i el clima d’hostilitat social? Sens dubte, si jo fos el senyor Rajoy, diria el que Cunqueiro va dir de les meigas: les conspiracions no existeixen, però haberlas haylas”. I n’hi ha a dins i a fora del Govern.
És difícil, per exemple, atribuir a la casualitat el que va passar a les últimes eleccions municipals i generals: es va fer coincidir amb totes dues la pressió fiscal a les pensions dels nostres emigrants retornats, la cadastrada que tant va perjudicar el medi rural perquè va computar simples cabanes com a edificis, i la incompatibilitat de percebre una pensió de la Seguretat Social i drets d’autor. “Sembla –deia llavors un polític regional– que el nostre enemic és l’Agència Tributària.
D’una manera paral·lela, aquest rumor persistent de les presumptes maniobres de l’Ibex per fer caure Rajoy. Altíssims dirigents del PP les donen per certes “perquè Rajoy ha volgut ser independent i no es va voler doblegar a les seves exigències”. Seria la conspiració del capitalisme. Per aquí es movia Rita Barberá aquest dijous, quan va llançar sospites sobre el finançament de les campanyes electorals de Ciutadans.
Després hi ha la conspiració més clàssica, la informativa. A Gènova estan convençuts que hi ha emissores de televisió rendides als encants de Podem i que part de les empreses de comunicació opten pel canvi. Les demandes de retirada de Rajoy, els dubtes sobre la seva idoneïtat, les insinuacions sobre el seu esgotament cauen sobre la Moncloa i sobre Génova com els trons d’una campanya que sempre apareix en els moments de crisi de partit. I la mare de totes les alarmes es va disparar dos dies abans de la visita del president a Múrcia, avui fa dues setmanes: li van donar la benvinguda amb la imputació de tots els regidors del PP de Los Alcázares. “Això no pot ser una casualitat”, es va sentir a la comitiva. Possiblement va ser aquest detall el que va fer saltar Jorge Fernández Díaz: “Crida l’atenció que els únics casos que surten en aquests moments tan sensibles són els que afecten el PP”. El ministre sagna per una ferida: ni UCO ni Udef no informen el Govern de les seves actuacions. Obeeixen i informen la Fiscalia Anticorrupció i es consideren protegits pels jutges de l’Audiència Nacional.
Conclusions. Conspiració de la inspecció tributària? Potser és, més aviat, necessitat de recaptar. Ibex que vol un altre govern? Serà creïble quan a aquest Ibex se li posin cares i quantitats. Campanya periodística de demolició? Seria un superhome qui fos capaç d’organitzar-la. Rebel·lió de policies, guàrdies civils, fiscals i jutges? Sona novel·lesc. És més assenyat pensar, senzillament, que hi ha molta corrupció.