Parlament i Fiscalia xoquen per la comissió del procés
La Cambra no hi veu objeccions i els fiscals llancen serioses advertències
El Parlament de Catalunya i la Fiscalia davant el Tribunal Constitucional (TC) sostenen tesis diametralment oposades sobre la legalitat de la tasca empresa per la comissió del Procés Constituent, qüestionada pel Govern central. El TC va admetre a tràmit el recurs de l’Executiu i va donar un termini per a al·legacions a la cambra catalana i a la Fiscalia. Les dues parts ja han enviat el seu informe, amb conclusions irreconciliables.
El Parlament no veu motius per barrar el pas a la comissió, i els fiscals creuen que si aquesta continua endavant s’estarà incorrent en un “subterfugi” per incompliment de la sentència del TC que va anul·lar la declaració rupturista del 9-N. Per això sol·licita al Constitucional que adverteixi el Parlament de les “eventuals responsabilitats” en què podria incórrer.
La Fiscalia actua per primera vegada en un procediment d’aquest tipus, d’acord amb les noves competències previstes en la reforma de la llei que regula el funcionament del Constitucional. Aquestes atribucions confereixen al TC la possibilitat d’aplicar mesures coercitives per aconseguir que es compleixin les seves resolucions. El Constitucional pot fins i tot suspendre un càrrec públic o demanar la seva persecució per la via penal. L’informe de la Fiscalia no al·ludeix de manera explícita a aquestes hipòtesis, però sí que llança clares admonicions al Parlament perquè no continuï pel camí emprès i apliqui la sentència que va avalar les tesis del Govern espanyol contra el procés rupturista.
En canvi, els serveis jurídics del Parlament sostenen el punt de vista contrari. Segons es recull a les al·legacions, la comissió del Procés Constituent no està pensada per aconseguir la independència de Catalunya, sinó que només es tracta d’un espai de debat “sense efecte extern”. A més, la desvinculen de la de- claració rupturista del 9-N. Així ho exposen els lletrats de la cambra catalana en l’escrit presentat ahir al TC. Els juristes del Parlament reclamen que l’Alt Tribunal permeti la creació d’aquesta comissió i que desestimi la impugnació formulada pel Govern espanyol.
Els lletrats raonen que la comissió del Procés Constituent no contravé aquesta sentència perquè no se sap quin resultat final tindrà, si és que n’arriba a tenir algun, puntualitzen. I en tot cas, afegeixen, el que sorgeixi d’aquesta comissió “no pot tenir cap altre abast que el mateix àmbit parlamentari”.
Les al·legacions insisteixen que el TC no pot actuar de manera preventiva basant-se en “la teoria del risc, apriorisme o especulacions”. La premissa de la qual parteix l’advocat de l’Estat “és equivocada”, assenyalen, perquè l’esmentada comissió “no està connectada” amb la declaració del 9-N. A més, els lletrats tornen a recordar, com el seu dia ja va fer el Govern de la Generalitat, que la resolució rupturista només és un desideràtum sense efectes jurídics. I si la intenció del Govern central és la de paralitzar les iniciatives parlamentàries, s’estaria causant una “gravíssima lesió de les funcions institucionals”, insisteixen.
Per sustentar els seus arguments, en el text presentat al TC el Parlament reprodueix les paraules del representant del PP a la junta de portaveus del 15 de gener, on afirma que aquest grup no s’oposarà al fet que la cambra estudiï el que “consideri convenient”. Així mateix, recull les paraules del portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, durant la sessió d’obertura de la comissió del procés, en què assegura que aquesta no serà la comissió “de la independència” ni de l’Estat federal. El PSC i C’s ja van anunciar que no pensen participar en l’esmentada comissió, mentre que el PP sí que ho farà, però “per vigilar” i exercir d’oposició.
Per tot això, els lletrats del Parlament consideren que la comissió del Procés Constituent és legal. Així ho creuen també els diputats que en formen part. De fet, la impugnació que envolta aquesta comissió no ha paralitzat la seva feina. Després de la mort de la diputada que la presidia, Muriel Casals, els grups tenen previst convocar la comissió el 8 de març per nomenar-ne el nou president, Lluís Llach.
La Fiscalia, al seu torn, considera que si aquesta tasca continua s’estarà incomplint la resolució del TC que va intentar paralitzar el procés sobiranista. Les al·legacions dels fiscals subratllen que la comissió està donant peu a un “subterfugi” per desatendre aquella sentència precedent, i que el Parlament sap perfectament que no té competències per posar en marxa un procés constituent, perquè no és titular d’una sobirania catalana escindible de la que exerceix el poble espanyol en el seu conjunt.
Les al·legacions del fiscal subratllen que la majoria parlamentària que sustenta el Govern ha deixat molt clar els seus objectius. I d’això es pot “deduir que l’actuació i la finalitat assignada a la comissió d’estudis és alguna cosa més que una mera teorització sobre un procés constituent”. Per tot això, la Fiscalia sol·licita “requerir” la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la comissió perquè “s’abstinguin” de continuar les seves activitats “amb advertència expressa” de les “eventuals responsabilitats” en què podrien incórrer si no ho fan.
La comissió és un “subterfugi” per continuar amb el procés rupturista El recurs del Govern central obeeix a “apriorismes” i meres “especulacions”