Prioritats

En aquests moments que vivim sembla que les prioritats depenen més de les ambicions polítiques de cada partit o govern per mantenir-se en el poder que de resoldre les necessitats urgents que té la població.

L’ordre de prioritats en els programes de govern posa de manifest les intencions que n’hi ha sota. La pregunta a qui beneficia? sempre és oportuna, perquè quan es posa un projecte al davant d’uns altres és perquè se suposa que se n’obtindrà un benefici superior que de la resta. Tot i això, per a què o per a qui, aquest benefici? Heus aquí la pregunta que necessita resposta.

Per exemple, quan dins del mateix Go- vern de Catalunya es debat si fer una consulta sobre el BCN World només a Tarragona o a tot el país, es posa en qüestió si aquesta és una proposta que ven llocs de treball (no diu de què o com seran) o si el punt a aclarir és tot un altre: volem una mena de Las Vegas, a Tarragona? Perquè, no ens enganyem, on hi ha casinos, hi ha joc, i on hi ha joc institucionalitzat, ràpidament hi creixen zones tèrboles.

D’altra banda, el president Puigdemont es massa a prop d’Artur Mas, al meu entendre. És com si Mas hagués triat com a successor algú que pot tutelar mentre passa el temps que ell necessita per refer-se políticament. I és per això que aquestes decisions sonen a una vella i coneguda melodia.

I pel que fa al dilema del Govern d’Es- panya, el mateix: cal donar prioritat a la derogació de la infame llei laboral, a crear llocs de treball amb un salari digne, a restaurar la llibertat d’expressió i polítiques socials que treguin tota la gent de la pobresa on aquest neoliberalisme imperant l’ha abocat. Cal un control fiscal eficient i també un nou enfocament en la política europea, ja que tot el sud d’Europa s’ho planteja seriosament.

I quant a les reclamacions de la independència, cal trobar les solucions d’un nou encaix territorial de tota la Península, pactant el que calgui, però sempre pensat en l’interès comú.

Crec que no és pas temps de desglossaments territorials, sinó més aviat de redefinir honestament les competències perquè responguin a la realitat que tenim ara.