Hospital d’Igualada

Fa uns dies va néixer la nostra filla a l’hospital d’Igualada. Malauradament, al cap d’un dia i mig van haver d’ingressar-la al niu per administrar-li antibiòtic, durant cinc dies. Els pares podíem estar amb ella en una minisaleta amb unes cadires on ni tan sols es pot recolzar el cap per fer una becaina. Imagineu la nit… Vam parlar amb la supervisora de l’àrea maternoinfantil per sol·licitar una cadira inclinable per a la mare, durant la nit, i se’ns va negar. En canvi, ens van dir que el normal era que marxéssim a casa i que no era normal que volguéssim quedar-nos tota la nit. Esclar que és normal que una mare vulgui estar amb la seva filla de pocs dies de vida, per cuidar-la, atendre-la i sobretot, alimentar-la! Tant de dia com de nit.

El que no és normal és que quan una persona és ingressada tingui dret a un acompanyant, i aquest a una cadira inclinable, però si l’ingressat és un nadó, no tingui aquests drets, quan justament més li cal estar acompanyat de la mare que l’està alletant. Tampoc és normal que un hospital que fomenta el part natural i la lactància materna no col·labori en un correcte vincle nadó-mare i una lactància materna exitosa des del primer moment.

Vaig acabar dormint tres dies a terra, en un sac, acabada de parir, per poder quedar-me amb la meva filla. No vaig aconseguir ni una trista cadira inclinable.

LAURA CORBETO GARCÍA

Igualada