El meu temps, el nostre temps

Vivim en un món atrafegat, un món on tots anem de bòlit. A vegades és la vida mateixa la que ens empeny a portar aquest ritme frenètic, però d’altres som nosaltres els que l’imposem. Volem tenir més, fer més, ser més... Mai en tenim prou. Contínuament anem dient: “Tinc tanta feina que no tinc temps de res!”. Simplement ens lamentem i anem repetint la seqüència un dia rere l’altre. Però ens hem aturat a valorar realment a què dediquem el temps? Tot això que atapeeix les nostres agendes omple de veritat les nostres vides? En què invertim la nostra existència? Apreciem el veritable valor del temps? Considerem que el temps és una propietat nostra? Pensem en el temps com en un bé?

Posem damunt d’un paper el nostre dia a dia, des que ens llevem fins que anem a dormir, de dilluns a diumenge. Quants “només cinc minuts més” després de sentir el despertador hi trobarem? Quants “ja va, un moment”, quan se’ns demana alguna cosa, podríem comptar? De ben segur que, sumats de cinc en cinc, de deu en deu o de trenta en trenta, els minuts que al llarg del dia destinem a “no res” ens donarien una suma considerable d’hores al cap de setmana, una bona colla de dies al cap del mes, setmanes al cap de l’any i mesos al cap de la nostra vida. Una bona colla de temps que potser ens haurà mancat per fer aquella feina més ben feta, per dedicar als qui ens envolten i ens necessiten: la família, els amics, fins i tot desconeguts a qui amb una mica del nostre temps per mitjà de tasques de voluntariat podem ajudar.

Cal que valorem i gestionem millor el nostre temps, perquè el temps és un bé de valor incalculable, perquè el temps no és teu ni meu, el temps és de tots i per a tots. Sumem esforços i veureu que amb el meu temps, el teu temps i el nostre temps podrem multiplicar les hores, fent i donant molt.

M. TERESA PRAT

Banyoles