Algunes crítiques als moviments ‘slow’
S’estan escoltant aquests dies en el cicle de conferències El nostre
temps que organitza el CCCB algunes crítiques als moviments slow –el pioner va ser l’slow food creat fa ja tres dècades–, no pel que signifiquen, sinó perquè difícilment poden constituir un motor de canvi general. La sociòloga britànica Judy Wacjman considera que han sorgit com a estratègies de resistència vàlides per a una elit. “Els veig –indica– com moviments burgesos que legitimen la velocitat en altres sectors de la societat”. En aquesta línia, indica que és molt més efectiu per a tothom lluitar per polítiques públiques que canviïn la distribució del temps en la vida quotidiana, o que limitin els horaris en els quals es poden enviar watsaps vinculats a la feina. Amb ironia, assenyala que molts espais de menjar ràpid serveixen, paradoxalment, perquè la gent jove es reuneixi, parli i socialitzi. I això és bo. Però malgrat aquestes crítiques (moderades) sobre l’elitisme d’aquests moviments, s’admet i s’aplaudeix que ajuden a reflexionar sobre com viu la societat actual, i el fet de plantejar aquesta reflexió ja pot ser un motor de canvi. “Les filosofies de la lentitud –indica el sociòleg Salvador Cardús– van en la línia de reapropiar-se del temps, de recuperar la sobirania sobre un temps propi”. Tot i que també aposta per respostes col·lectives. partir millor la feina i estabilitzar la societat sense que sigui necessari el creixement perpetu.
En opinió de Salvador Cardús no es pot parlar d’“escassetat” de temps, sinó de la complexitat social, accelerada per l’ús de les xarxes socials. Potser no es treballen més hores, però la multitasca, la connexió contínua amb l’àmbit laboral (des de casa, mentre anem al metge, quan viatgem...) incrementa aquesta sensació de temps accelerat. Ens relacionem amb unes estructures socials que van ser vàlides fins al segle XX però que ja no ho són.
Acomodar l’organització social, indica Cardús, significa sobretot flexibilitat: no cal que tothom
SALVADOR CARDÚS “Hem de reaprendre a ser amos del nostre temps, a decidir sobre ell”
HARTMUT ROSA “Ja no correm per arribar a algun lloc, sinó per no quedar enrere”
DEBATS AL CCCB “No tenim temps d’encaixar la pluralitat d’exigències de la nostra vida”
comenci a treballar a la mateixa hora –i el col·lapse que això suposa–, flexibilitzar també els horaris escolars. La rigidesa amb què la nostra societat s’organitza és pròpia de la industrialització, i ara constreny.
Es necessita temps perquè l’individu faci seu el món, sentir el món. El creixement i la innovació són positius, indiquen els experts, si són necessaris i no un fi en si mateixos. El debat sobre el temps, el plantejament d’una reforma horària ha arribat perquè la societat nota que li ha escapat de les mans i necessita reconquerir-lo i viure’l conforme a la seva mesura.