Gràcia denuncia l’augment dels pisos turístics il·legals
Les entitats veïnals entenen que l’Ajuntament centra la seva pressió en Ciutat Vella
La plataforma ciutadana Gràcia Cap a On vas? diu que hi està havent un increment de la presència d’apartaments turístics il·legals al barri, que entén que la pressió municipal sobre aquesta mena d’habitatges a Ciutat Vella i, sobretot, a la Barceloneta no és tan contundent en aquesta banda de la Diagonal. Pel que sembla, aquí la feina dels inspectors no es nota amb tanta intensitat, i cada dia hi ha més pisos que es lloguen per dies a través d’internet, les queixes veïnals creixen... Quan es passeja per la vella vila, ara amb aires de village, i es pregunta per aquesta qüestió la gent respon que sí, que el rum-rum de maletes amb rodes pels carrerons es fa insofrible, que la proliferació d’aquests pisos està
PARC TEMÀTIC Les associacions lamenten que la població flotant no para de créixer
incrementant el cost de l’habitatge, que la gent jove no té més remei que marxar del barri, que el barri envelleix mentre es converteix en un parc temàtic per al gaudi d’una població flotant que ve i després se’n va... Aquí, a Gràcia, és més fàcil trobar mortadel·la italiana que la seva germana amb olives de tota la vida. Però, de fet, la realitat és més complexa que el contrast entre el blanc i el negre.
Perquè després preguntes a associacions, presidents d’escala i gent que passa pel carrer on hi ha aquests apartaments que estan erosionant el caràcter popular de Gràcia i tothom s’arronsa d’espatlles. “És que la majoria dels que ara lloguen els pisos o només una habitació a turistes són veïns de tota la vida –expliquen en comerços dels voltants del mercat de la Llibertat–. No són fons voltor, especuladors, empreses... Són veïns que ho passen malament, famílies que s’adonen que ara els surt més a compte llogar la casa per dies i mu- dar-se a un altre barri més barat... O persones grans amb fills que ja han marxat i que tenen una habitació lliure. I aquí ningú no vol que multin un veí de sempre. Per això ningú no vol dir les adreces. A més a més, molts turistes que vénen a Gràcia a passar uns quants dies són famílies que fan vida de barri, compren a les botigues... I la gent del barri no ho fa, la gent del barri continua comprant poc, s’ho gasta tot al supermercat...”.
I la comercianta mira a banda i banda i afegeix que just aquí, “al carrer Berga”, hi viu una noia jove del barri que no arriba a final de mes, que lloga el pis els caps de setmana... “Aleshores fica les seves coses en una habitació tancada amb clau i se’n va a dormir a casa del seu nòvio”. I va fent així. “Però, si us plau, no posi el número del pis. Si li passés alguna cosa, em posaria en un compromís. Jo, per la feina que faig, puc reconèixer molts dels pisos que surten fotografiats a Airbnb”. I, al costat, continua la dona, fa uns quants mesos l’amo d’un pis es va assabentar pel telenotícies que la policia
havia anat a buscar a casa seva dues persones que estaven en crida i cerca. Es va assabentar que la dona que havia llogat el pis el sotsarrendava a turistes i en treia més de 3.000 euros al mes, mentre que a ell amb prou feines n’hi pagava 700 de lloguer. Fa uns quants mesos que va aconseguir fer-la fora... La veritat és que a Gràcia aquestes coses sempre s’han fet, sempre s’han llogat habitacions a estudiants. El que passa és que abans es feia córrer la veu per les botigues i ara s’anuncia per internet. Abans tot es feia amb més naturalitat i sense tants secrets...”. I
DE LA VILA AL ‘VILLAGE’ De vegades és més fàcil comprar mortadel·la italiana que la seva vella germana amb olives AQUÍ TOTS ES CONEIXEN Molts no diuen on són els pisos il·legals perquè els propietaris són veïns de sempre
LA GENTRIFICACIÓ CONTINUA Alguns s’estimen més mudar-se a barris més barats i explotar casa seva per internet
la comercianta recorda el cas d’un matrimoni gran del carrer Benet Mercadé: “A l’home li van donar la baixa a la feina, perquè no estava bé de salut... però amb el que els va quedar no arribaven a final de mes... I, com que tenien una casa gran, la dona es va posar a llogar les habitacions a estudiants, generalment tot el curs... El que passa és que cada vegada més lloga les habitacions simplement per dies, a 24 euros la nit, perquè ara vénen més turistes que estudiants... Hi ha gent més necessitada que lloga les habitacions a 19 euros la nit”.
I el resultat, lamenta Antoni Ramon, portaveu de la plataforma ciutadana Gràcia Cap a On Vas?, no té res a veure amb un repartiment més just de la riquesa. “El resultat és l’elitització i la gentrificació. Gràcia es converteix en un parc temàtic per a gent amb diners”. Aquest barri és, a ulls del món més cosmopolita, un lloc encantador, un racó ideal per passar una tem- porada a Barcelona, el poblet hipster incrustat a la gran ciutat. “Però els joves no hi poden trobar habitatges assequibles i acaben marxant –diu en Ramon–. Els plantejaments de l’Ajuntament són adequats. Però no veiem resultats. Aquí el rodatge del govern està sent més llarg que a la resta de la ciutat. Vam tenir un edil de districte que es va passar a les llistes de Podem, ara en tenim un altre que comença a treballar. Sembla que l’afany dels inspectors se centra a Ciutat Vella, a la Barceloneta. I, mentrestant, el nombre d’apartaments turístics creix, no podem dir quant d’una manera exacta, però creix... Gràcia ja no és per a la gent normal i corrent. De mica en mica s’està convertint en l’escenari de la festa d’una població flotant cada vegada més nombrosa. Tot es disposa en funció de les seves necessitats. I els veïns de sempre són expulsats lentament. No s’estan produint casos de mòbing, però sí algunes pressi- ons... Com les que va patir una venedora del mercat de l’Abaceria, que és l’única inquilina que queda d’un edifici que volen dedicar únicament a apartaments de luxe”.
O la llibreria Casa Anita, que l’any passat també va passar per patiments immobiliaris. “La gent es mobilitza i aconsegueix petites victòries, però la transformació continua”. De la vella vila al nou village.