La catifa vermella dels Oscar, preparada per al glamur
Triomfar a la catifa vermella pot significar un negoci per a l’actriu, la firma de moda i l’estilista
La maquinària de Hollywood treballa a marxes forçades per ultimar tots els detalls de la gala dels Oscar, en què les mirades de mig món se centraran en els convidats i en els nominats. El 2015 només als Estats Units van veure’n la retransmissió 35 milions de teleespectadors, i és per això que des de fa uns anys hi ha gairebé tanta pressió per guanyar l’estatueta com per brillar a la catifa vermella. Aquesta curta passejada pot comportar negoci i xifres milionàries per a una actriu, una firma i un estilista. Tot depèn de l’encert del vestit, les joies, la perruqueria o el maquillatge.
Els equips d’estilistes estan fent jornades de més de 15 hores acabant les últimes proves dels vestits que les actrius portaran demà a la nit. De fet treballen tot l’any amb la mirada posada en els Oscar per aconseguir que les seves clientes (en poden vestir 4 o 5 en una mateixa gala) siguin les més elegants. Revisen centenars de desfilades d’alta costura i demanen a les firmes els vestits, per poder triar. Tot en el més absolut secret per no donar pistes. Penélope Cruz, per exemple, no va guanyar l’Oscar per Vol
ver el 2007, però en canvi va ser la més elegant. La seva estilista, Christina Ehrlich, la va deixar triar entre set dissenys i, tot i que es va anunciar que aniria de Dior, a la ca- tifa vermella va aparèixer amb un Versace, perquè, segons va dir, se li havia trencat la cremallera de l’altre. Dior no es va pronunciar.
Lupita Nyong’o era pràcticament una desconeguda als Oscar del 2014 (va guanyar com a secundària), però a la catifa vermella era esperada com una estrella perquè, gràcies a la seva estilista, Micaela Erlanger, en premis anteriors havia sorprès amb vestits espectaculars. El seu Prada celeste li va valer un contracte amb Miu Miu. Dos anys abans, els Oscar van deixar Jennifer Lawrence i Anne Hatha- way com a milloris actrius, però no van tenir la mateixa sort a l’hora de triar el vestit. Dior ja havia vestit Lawrence alguna vegada, però l’elegància amb què brillava el vestit aquella nit, incloent-hi l’ensopegada que va tenir, li va reportar un contracte amb la firma francesa de
Jennifer Lawrence va aconseguir que Dior li pagués 20 milions de dòlars per un contracte de tres anys
20 milions de dòlars per tres anys. A Hathaway, en canvi, no li va agradar que el seu vestit de Prada marqués tant els mugrons. L’actriu va triar el vestit el dia abans quan va saber que altres actrius anirien de Valentino, com ella tenia previst. Per això va acomiadar la seva estilista de feia 10 anys, Rachel Zoe, la mateixa que va vestir Lawrence.
Els Oscar se celebren des del 1929, però en aquells temps era només la festa del cinema i no també de la moda, com ara. Durant la Segona Guerra Mundial, les actrius recollien les estatuetes de dol. Fins i tot Ingrid Bergman, el 1945, va portar el mateix vestit que l’any anterior. El primer disseny d’alta costura que es va veure va ser de Givenchy el 1954, quan Audrey Hepburn va recollir l’Oscar. Però no va passar d’allà, perquè quatre anys més tard Joanne Woodward va portar un vestit confeccionat per ella mateixa, igual que Julie Christie el 1966. En el seu primer Oscar, el 1989, Jodie Foster portava un vestit comprat en una botiga a Roma, i en el segon, el 1991, duia un Armani, per suggeriment d’una nova figura, que es fa imprescindible per a les estrelles: els estilistes. El 2001, Julia Roberts sorprèn amb un vin
tage de Valentino del 1982, rescatat dels arxius. I el 2005, amb el seu segon Oscar, Hillary Swank crea tendència amb un model de Guy Laroche que té l’esquena com a protagonista. El 2012, l’any de Lawrence i Hathaway, dos looks més també van fer història: el vestit capa blanc de Tom Ford que portava Gwyneth Paltrow i l’Atelier Versace negre amb una obertura lateral per on Angelina Jolie treia la cama.