Mestre de pediatres
JOAQUÍN PLAZA MONTERO (1921-2016) Pediatre
Vaig conèixer el doctor Plaza el 1973, poc després d’haver acabat la meva formació pediàtrica i que s’hagués inaugurat el nou hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat. Des del primer moment va ser per a mi, per als joves pediatres que s’incorporaven al nou hospital, i per a moltes generacions de pediatres catalans, el mestre en majúscules, amb tot el que la paraula comporta.
El doctor Plaza va néixer a Fuentes de Oroño (Salamanca) el 8 d’octubre del 1921. Es va llicenciar en Medicina el 1946 i es va doctorar el 1982 per la UB.
Va començar la seva carrera a la càtedra del professor Ramos, on va ser cap de consultes externes. El 1966 va ser designat director mèdic de l’hospital Sant Joan de Déu, ubicat llavors a la Diagonal.
Des d’aquest càrrec va projectar i va gestionar, fins a la seva inauguració el 1973, l’hospital actual. En aquest projecte va demostrar els seus dots de lideratge, la seva capacitat de gestió, la seva valentia i la seva
L’hospital infantil Sant Joan de Déu no s’entendria sense el seu lideratge en totes les àrees
capacitat de visió del futur en endevinar cap a on caminaria la pediatria i quines serien les necessitats assistencials dels nens.
Ja al nou centre, construït com un hospital materno-infantil, va continuar exercint el seu lideratge en la gestió, però també en l’assistència i en la docència. Una de les seves grans virtuts va ser saber envoltar-se de grans especialistes pediatres i no pediatres (els doctors Claret, Esteve de Miguel, Domènech Clarós, Fernández Álvarez, Fumadó, Giner...) per poder oferir el que ell anomenava la pediatria integral, és a dir, la pediatria que incloïa tots els aspectes de la salut del nen des dels zero fins als 18 anys.
Des d’aquest punt de partida, passats uns anys, va intuir la necessitat de l’especialització pediàtrica i va crear les unitats especialitzades que a poc a poc van anar creixent fins a arribar a l’actualitat.
Com jo, els companys de la meva generació el recordaran treballant al seu despatx des d’abans de les set del matí. Ens va ensenyar a dubtar del que semblava cert, a fer-nos preguntes, és a dir, a investigar. Ens va iniciar i ens va endinsar en la informàtica, en la qual ens costava de creure, i que va constituir una de les seves grans aficions. Ens va ensenyar a diagnosticar i curar malalties, però no oblidant mai que s’assentaven en un nen, amb nom, amb una vida pròpia i una família que estava patint.
Tot això ho feia des d’una aparent actitud autoritària, però també des d’una proximitat i una comprensió enormes. Encara que li agradava manar, i manava, també li agradava escoltar i acceptava la discrepància, la discussió, sempre que fossin en positiu. Va ser professor titular de la UB i també vicepresident de la Societat Catalana de Pediatria, des de la qual va contribuir al creixement de la pediatria del nostre país.
La pediatria catalana ha perdut, amb la seva mort, una de les figures més importants del segle XX, però el seu llegat, l’hospital Sant Joan de Déu, i el gran nombre de pediatres a qui va ensenyar pediatria i va formar com a metges seguiran el seu exemple. Descansi en pau, doctor Plaza.