El Museu Picasso s’amplia amb compres i donacions de dibuixos, gravats i fotos

El Museu Picasso va néixer de la complicitat de l’artista amb la ciutat de Barcelona i amb amics com l’editor Gustau Gili, el galerista Joan Gaspar o el notari Raimon Noguera. I mig segle després aquella sintonia amb els amics picassians es manté i el museu continua creixent: només els últims sis anys s’han incorporat 115 obres, la majoria dibuixos o gravats, més de 19.000 documents fotogràfics i 24.000 documents textuals, majoritàriament donacions. I ara una selecció d’aquestes peces s’exposen fins al 15 de maig.

Entre les peces que es poden veure destaquen tres dibuixos eròtics dedicats a Gustau Gili i Anna M. Torra, que en aquest cas formen part d’una adquisició efectuada el 2014 (1,2 milions a pagar en 5 anys). Es tracta d’una col·lecció de 9 dibuixos, un carnet amb 62 dibuixos més sobre tauromàquia, un llibre amb 18 guaixos, 7 gravats i 198 fotografies. Com a peça curiosa inclou un encenedor que Picasso va regalar a Gili i sobre el qual va dibuixar un faune i un picador.

Entre les donacions destaquen les 163 fotos de David Douglas Duncan, de les quals se n’exposen 12. Es tracta d’autèntics reportatges sobre la vida de Picasso, de mitjans dels cinquanta, realitzats per un fotoperiodista de prestigi que acaba de complir els cent anys.

Entre altres materials d’interès destaquen una foto de 1926 de Picasso que va pertànyer a l’escriptora Ángeles Ortiz; una altra en la qual apareix al costat de Cocteau en una corrida de toros, el 1955, de Jan Adam Stevens; un dibuix de 1962 de la sèrie Le déjeuner sur l’herbe, segons Manet, i un llibre sobre El entierro del conde de Orgaz, amb text i aiguaforts de Picasso. Aquest darrer inclou la planxa on el pintor va gravar el 1939 aquest poema: “Trozo de almíbar / erizando su cabellera / de plumas / en medio del huevo frito / del olor de su canto / de azucena”.