365 formes de demanar feina

En un mercat laboral tan castigat com el nostre és difícil parlar d’un col·lectiu que gaudeixi d’una ocupabilitat envejable. No ho tenen fàcil els qui han vist truncada una llarga trajectòria professional, ni tampoc un nombre inassumible de joves que pràcticament no saben què és tenir una nòmina. Molts dels que tenen al voltant de vint anys i no pocs que ja han superat els 30 veuen com passa el temps i no arriba cap oferta de treball decent –tal com ho entén la mateixa OIT–. Amb 23 anys, Oscar Arenas va deixar de treballar com a creatiu publicitari per a una multinacional. De res no va servir aquest sacrifici que es dóna per fet quan ets becari ni acceptar després un sou de misèria com a júnior. Entre l’atur i un màster, va decidir abocar la seva frustració, però també el desig de demostrar la seva vàlua, en un blog on va escriure durant un any successives versions de la seva carta de presentació. Cada dia. D’aquestes cartes en què un candidat, més que la seva formació acadèmica, ha d’exposar les motivacions que en fan el més adequat per al lloc de treball. Ara la petita editorial lleidatana Salòria el recull en paper a 365 formas de pedir trabajo. Si en teniu l’oportunitat, feu-hi un cop d’ull. Us divertireu amb versions de sol·licitud de feina a la manera Yoda, Kafka, el Fary o a l’estil culebrot. Encara que, sense avisar, us pot assaltar l’amargor de comprovar com de complicat resulta per a molts joves començar a construir un futur.

Molts joves veuen com passa el temps i no arriba cap oferta decent