L’última aposta d’Hollande
FILLA DEL CONSELLER JUEU DEL REI DEL MARROC, LA NOVA MINISTRA DE CULTURA HAURÀ DE POPULARITZAR EL DESPRESTIGIAT PRESIDENT EN EL MEDI CULTURAL FRANCÈS
La nova ministra de Cultura francesa, Audrey Azoulay (“ulls blaus” en berber), té els ulls bruns, 43 anys, mare de dos fills i és filla d’André Azoulay, el conseller jueu del rei del Marroc. Més conseller amb l’anterior, Hassan II, que amb l’actual, però la funció roman.
André va néixer a Essauira, la bonica ciutat portuària marroquina i antic enclavament portuguès, però es va mudar a París, abans que naixessin les seves tres filles. Allà va ser banquer al BNP. La ministra encara passa les vacances a Essauira, ciutat que va inspirar alguns llibres a la seva mare, l’escriptora Katia Brami. Audrey és la petita de les filles. Va tenir una trajectòria de classe alta culta amb tendències d’esquerra; va ser contestatària al liceu, contra les reformes de les pensions d’Alain Juppé, que l’actual president prossegueix de moment, i “contra els fatxes”, explica. A casa, a la perifèria oest de París, molts llibres. Estudis de Ciències Polítiques amb màster a Anglaterra abans d’ingressar a l’Escola Nacional d’Administració, d’on solen sortir els quadres de la política i l’economia franceses.
Jueva practicant i bona nedadora, l’actual ministra va començar la carrera al Tribunal de Comptes de la regió d’Île-de-France, una cosa bastant allunyada de les seves preferències, però el 2006 va trobar un forat al Centre Nacional de Cinematografia (CNC), institució de la qual cinc anys després seria nomenada directora. En aquesta qualitat va formar part, l’abril del 2014, de la delegació que va acompanyar François Hollande en la seva visita d’Estat a Mèxic. En aquell viatge Hollande es va fixar en ella: “A aquesta noia cal donarli un càrrec”. Cinc mesos després, Audrey Azoulay seria nomenada consellera presidencial per a la cultura i la comunicació. Entre altres coses, ella era la que organitzava les sessions de cinema que tenen lloc cada diumenge a la tarda a l’Elisi i a les quals Hollande sol convidar amics i membres del Govern. El seu marit, François-Xavier Labarraque, és president d’una societat de consultoria i va ser durant catorze anys “director d’estratègia i desenvolupament” de Radio France.
“Audrey Azoulay encarna un país obert, generós, en el qual els jueus i els musulmans són amics, una França de barreja, de valors i llibres”, resumia Le Journal de Dimanche pintant aquest quadre de
beautiful people al Govern, cada vegada més contradictori amb la fractura, degradació i enuig social que travessa el país.
La nova ministra ha arribat al seu càrrec actual en una remodelació de govern que ha estat criticada per totes bandes per la intranscendència i futilitat. En quinze mesos hi haurà eleccions presidencials i François Hollande, amb el prestigi per terra després d’una gestió mediocre que ha desil·lusionat tothom, vol recuperar
imatge. Amb vista a la seva campanya, el president necessita algú que el doni a conèixer al món de la cultura, artistes i actors de cinema populars que venguin la seva candidatura. Ningú més ben connectat per a això que Azoulay.
La víctima ha estat la ministra sortint, Fleur Pellerin, que va cometre l’immens error de la sinceritat; quan el 2014 li van donar el premi Nobel a l’escriptor Patrick Modiano, Pellerin va confessar que no havia llegit cap llibre d’aquest autor. “Des que sóc ministra que no tinc temps per llegir”, va dir. És el que li passa a qualsevol ministre, però al món de paons de la cultura parisenca va quedar molt lleig.
L’11 de febrer Pellerin era al Senat per defensar la seva llei de llibertat de creació. Vint minuts abans que es conegués que saltava, el president va trucar a la ministra per comunicar-li el cessament. La manera va ser molt poc elegant fins al punt que l’exministre Jack Lang, gran paó de la cultura parisenca, li va retreure el procediment a Hollande.
Azoulay és amiga de l’actriu Julie Gayet, parella d’Hollande. Pellerin no ho era. “Tot el meu afecte per a Fleur Pellerin, tan sincera i compromesa, però no prou pròxima als amics del president”, va escriure l’exministre Frédéric Cuvillier.