ES VEN CASA PER 400 MILIONS

Però aquests són els problemes dels pobres en una metròpoli i una societat cada vegada més desiguals, on els rics viuen en un univers paral·lel. El preu mitjà d’un pis a Londres s’ha disparat a mig milió de lliures, uns 650.000 euros, un luxe a l’abast de molt pocs. A Mayfair acaba de vendre’s per 120 milions d’euros una mansió amb un saló on hi caben 200 persones, un aparcament per a quatre limusines, piscina de trenta metres de llarg, sala de projeccions, cuina industrial, biblioteca i apartaments privats per al servei, descrita per l’agència immobiliària que ha fet l’operació com “un habitatge palatí ideal per als qui aspiren a gaudir dels luxes que ofereix el segle XXI”. Construïda el 1736, va ser una residència privada fins a principi del segle XX, quan va passar a mans de la Royal Air Force, i des d’aleshores va tenir usos comercials. Impressionant per a qualsevol persona normal i corrent, però no per als oligarques que es mouen en les altes esferes del mercat immobiliari. La casa més cara de Londres –encara sense comprador, tot i que s’especula que hi ha una oferta formal de l’ambaixada de Qatar– té un preu de 400 milions d’euros, és al barri de South Kensington (números 2 a 8 de Rutland Gate), presenta banyeres de marbre, una llar de foc Lluís XIV i canelobres de cristall de Murano, i l’últim amo va ser un príncep saudita. El potencial comprador haurà de pagar més de 20 milions d’euros només d’impostos, però no s’espera que constitueixi cap problema. El que jo tinc amb l’habitatge de Londres és una qüestió molt personal.